Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria
Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria (Reus, 1850 – Barcelona, 1880). Escriptor. Autodidacta, participà activament en la revolució de 1868 i formà part del Centre de Lectura de Reus. Col·laborà a La Renaixença, al Diari Català i a La Campana de Gràcia, entre d’altres publicacions. Contribuí a la fundació de l’Ateneu Lliure (1878), creat després de la polèmica que suscità la seva conferència darwinista sobre l’Amèrica precolombina a l’Ateneu Barcelonès. L’any 1876 obtingué un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona pel poema “Epístola”. Publicà Algo. Colección de poesias originales (1874) i, pòstumament, aparegué el volum Obras en prosa y en verso (1881), aplegat per Joan Sardà­. En el primer, hi inclogué dues versions d’Horaci en castellà (II, 14 i 18) i, en el volum pòstum, dues més, una en castellà (III, 9) i una altra en català (I, 9). Les Obras també contenen una traducció al castellà de Víctor Hugo (“Fragmento de una traducción comenzada de Le Pape”) i versions catalanes de Catul, Heine i Roumanille. Bartrina, a més, fou el traductor de la primera obra de Darwin publicada a la península, El origen del hombre. La selección natual y la sexual (1876), autor que divulgà per mitjà de conferències i de diversos textos. Féu una imitació de Heine i parodià en castellà l’oda “Il cinque maggio” de Manzoni, que copià Mateu Obrador­ i pogué imprimir Joan Lluís Estelrich en l’Antología de poetas líricos italianos (1889). [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]
BARTRINA, Joaquin María. Obras en prosa y verso escogidas y coleccionadas por J. Sardà. Barcelona: Texidó y Parera, 1881.
Amb el suport de: