Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Roís de Corella, Joan
Roís de Corella, Joan (Gandia, 1335 – València, 1497). Escriptor, cavaller i mestre en teologia. Membre d’una família de la petita noblesa valenciana radicada a Gandia, va seguir una doble trajectòria vital: d’una banda, va accedir a la condició de cavaller pròpia del seu estament social (consta com a tal a partir aproximadament de 1460); de l’altra, i sense que necessàriament hagués de ser sacerdot, va cursar estudis de teologia, disciplina de la qual ja era mestre en 1469, i va dedicar-se a la predicació, per bé que no s’ha conservat cap mostra escrita d’aquesta activitat. La formació acadèmica propedèutica per als estudis de teologia (gramatical i retòrica, amb l’estudi dels auctores llatins), la seva condició nobiliària i la freqüentació de cercles cortesans, com ara la cort del príncep Carles de Viana, expliquen la seva obra literària profana, datable els darrers anys de la dècada dels cinquanta i els primers seixanta. Es tracta de poesia amorosa i d’un extens conjunt de proses amoroses de tema mitològic i de tractament sentimental. Més tard, la seva producció va orientar-se en un sentit més moral, fins que els darrers anys de la seva vida va conrear exclusivament la literatura de caràcter religiós, incloses les traduccions. Malgrat l’aparent diversitat, la traducció i les seves tècniques determinen pràcticament tota la seva obra literària. Amb l’única excepció de la Tragèdia de Caldesa, les proses profanes i mitològiques de Corella, elaborades essencialment a partir d’Ovidi, semblen el resultat d’aplicar tècniques escolars de reescriptura a l’operació de transvasar del llatí al català. Difereixen d’una autèntica traducció bàsicament en la complexitat de l’estil, els canvis de punt de vista narratiu i el filtre moral. Aquestes maneres són sobretot visibles en les Lamentacions de Mirra, Narciso i Tisbe, en la Lamentació de Biblis (gairebé una simple traducció) i en el Parlament en casa de Berenguer Mercader, dependents d’episodis de les Metamorfosis i, ocasionalment, de l’Ars amandi, i es poden fer extensives a les proses hagiogràfiques que se situen cronològicament més endavant, per bé que els models siguin uns altres (els “sants doctors” en el cas de la Història de la gloriosa Santa Magdalena). En altres obres mitològiques, com ara la Història de Jàson i Medea, el Plany dolorós de la reina Hècuba o la Història de Leànder i Hero, hi ha una major complexitat constructiva-i per tant més allunyament de la traducció-, derivada del maneig de diverses fonts llatines (les Heroides d’Ovidi, les Tragèdies de Sèneca, entre d’altres). Corella també va ser traductor en el sentit més estricte del terme durant els darrers anys de la seva vida: dels salms bíblics (editats a Venècia el 1490) i de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia (publicada a València els anys 1495-1500) per a la impremta incunable. En aquest darrer cas, s’hi presenta com un simple servidor del text, un autèntic best-seller de la pietat tardomedieval, per tal que aprofiti la salut espiritual dels laics. L’actitud es pot fer extensiva al Psalteri, i explica la renúncia de Corella a la complexa retòrica que caracteritza la seva obra profana i religiosa anterior (i fins i tot la prosa religiosa i les traduccions d’escriptors coetanis, com Miquel Peres­). Així, la traducció dels Salms és marcada pel literalisme preceptiu, però sense caure en el llatinisme sintàctic forçat: hi ha una lleu reordenació de la frase, adequada a la sintaxi catalana, i la tendència a la glossa gramatical, contextualitzadora i interpretativa, incloent-hi freqüents binomis sinonímics. [Josep Pujol]
Obres de Joan Roiç de Corella. Ed. de Ramon Miquel i Planas. Barcelona: Biblioteca Catalana, 1913.
ROÍS DE CORELLA, Joan. Obres completes I: Obra profana. Ed. de Jordi Carbonell. València: Albatros, 1973.
ROÍS DE CORELLA, Joan. Tragèdia de Caldesa i altres proses. Ed. de Marina Gustà. Barcelona: Edicions 62, 1980.
ROÍS DE CORELLA, Joan. Psalteri. Ed. de Joan A. López Quiles i Vicent Ribes Palmero. València / Barcelona: Generalitat Valenciana / PAM, 1985.
ROÍS DE CORELLA, Joan. Rims i proses. Ed. Tomàs Martínez. Barcelona: Edicions 62, 1994.
Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. Ed. Josep Lluis Martos. Alacant / Barcelona: IIFV / PAM, 2001.
BADIA, Lola. “«En les baixes antenes de vulgar poesia». Corella, els mites i l’amor”. A: De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària a la tardor medieval catalana. Barcelona: Quaderns Crema, 1988, p. 145-180.
CINGOLANI, Stefano M. . Joan Roís de Corella. La importància de dir-se honest. València: Edicions 3 i 4, 1998.
MARTOS, Josep Lluís. Fonts i seqüència cronològica de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. Alacant: UA, 2001.
WITTLIN, Curt J. . “Observacions sobre el Psalteri de Joan Roís de Corella i d’altres traduccions dels salms”. A: De la traducció literal a la traducció literària. València / Barcelona: IIFV / PAM, 1995, p. 19-47.
WITTLIN, Curt J. . “La Biblis, Mirra i Santa Anna de Joan Roís de Corella: traduccions modulades, amplificades i adaptades”. Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura 8 (1997), 175-189.
Amb el suport de: