Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Ribera i Rovira, Ignasi de L.
Ribera i Rovira, Ignasi de L. (Castellbell i el Vilar, 1880 – Barcelona, 1942). Periodista, escriptor, assagista i advocat. Jove lletraferit catalanista, el seu destí va patir un tomb radical quan el seu pare, l’enginyer tèxtil Ignasi de L. Ribera i Prat, es va traslladar per motius de feina a la localitat portuguesa de Tomar. Va viure a Portugal des del 1900 fins al 1904 i va entrar en contacte amb una cultura i un país que fins aleshores li eren desconeguts. La seva formació literària i el seu afany proselitista el van dur a estudiar la llengua i la literatura portugueses i es va convertir en el primer català que pot rebre sense reserves el títol de lusitanista. Va escriure sobre literatura portuguesa a la revista Catalunya Artística entre el 1901 i el 1903 i al setmanari A Verdade de Tomar. De manera cada cop més influent, va col·laborar en diaris portuguesos (com el Diário de Notícias i O Século) i catalans (La Renaixença, La Veu de Catalunya o El Poble Català), des d’on va fer de pont entre les cultures dels dos pobles. Aquesta activitat va marcar la seva professionalització com a periodista en català (va ser director d’El Poble Català els anys 1916-1917) i en castellà a La Nochei El Día Gráfico, amb càrrecs importants en les associacions de premsa nacionals i internacionals. El 1905 va pronunciar a l’Ateneu Barcelonès unes conferències sobre art i literatura de Portugal, publicades a Portugal artístic(1905) i als dos volums de Portugal literari (1912). A partir del 1906, i per influència de Joan Maragall que n’havia parlat al pròleg de Poesia & Prosa (1905) del mateix Ribera i Rovira, es va dedicar a propagar l’iberisme catalanista en llibres com Iberisme (1907) o en múltiples conferències. Paral·lelament, es va acostar al republicanisme catalanista. La seva tasca de traductor, acompanyada de la fundació d’una càtedra d’estudis portuguesos als Estudis Universitaris Catalans (1906) i d’un Casal Català a Lisboa (1909), s’ha d’entendre com una part important de la seva projecció pública com a intel·lectual i com a escriptor. Després d’haver editat a Portugal el llibre de poemes originals Mos tres amors(1901), a Poesia & Prosa va incloure, al costat d’obra pròpia, traduccions de poemes de Camões, Almeida Garrett, Alexandre Herculano, Antero de Quental, Lopes Vieira i Júlio Dantas, entre d’altres. El 1913, dins la “Biblioteca Popular de «L’Avenç»”, va publicar Atlàntiques. Antologia de poetes portuguesos, dedicada sobretot a poetes contemporanis, molts d’ells no traduïts a Poesia & Prosa. Les dues antologies tenen intencions molt diferents: si la primera vol ser una presentació de la poesia portuguesa, la segona, plantejada ja des de l’iberisme militant, vol contribuir a crear una identificació nacional i política entre la poesia portuguesa i la catalana a partir de l’anyorantisme, un moviment poètic i polític que es correspongués amb el saudosismodel grup de Teixeira de Pascoaes. Així, el 1914 va aparèixer a Portugal, acompanyat de la traducció catalana de Ribera i Rovira, el poema “À Catalunha. Vozes de Portugal”del saudosistaAugusto Casimiro. Aquesta proposta té al darrere la implicació política de Ribera i Rovira en la Unió Federal Nacionalista Republicana, entitat declaradament iberista. El 1913 també va confegir una antologia de Contistes portuguesos, amb obres dels principals narradors del segle xix. Posteriorment, va publicar algunes reedicions d’antigues traduccions (El difuntd’Eça de Queirós), de vegades acompanyades de versions de nous poemes, com en els volums Solitaris(1918), Varia (s.d.) i La oració al pa i altres poemes(1919) de Guerra Junqueiro. Dins la col·lecció “La Novel·la Nova” va traduir, a Contes de guerra(1918), escriptors francesos que reflectien el conflicte mundial (Michel Provins i René X.), i el 1919 hi va aparèixer la traducció de les Cartes d’amorde Mariana Alcoforado, possiblement elaborada des de versions portugueses i franceses. El 1920, en col·laboració amb Ferran Maristany, va traduir per a l’editorial Cervantes Bestioles amiguesde Lopes Vieira. Entre el 1917 i l’inici de la dècada següent va publicar traduccions d’obres teatrals de Júlio Dantas, autor que gràcies a ell va gaudir d’un èxit de representacions remarcable: La cena dels cardenals, Roses de tot l’any, El primer petó, Sor Mariana, Don Bertran de Figueiroa, 1023, La severai Romanticisme (només representada). Entre el 1919 i el 1923 va donar a conèixer versions al castellà d’altres obres de Dantas, d’Alcaforado, del cote d’Eça de Queirós ja esmentat i d’obres de Raul Brandão i de Júlio Dinis. Encara que Josep M. de Sagarra va posar en dubte alguns aspectes lingüístics de les seves traduccions, en general la crítica n’ha reconegut la qualitat i la capacitat d’adaptar fidelment el portuguès. La seva tasca li va valer els reconeixements més alts de les institucions acadèmiques i polítiques portugueses. [Víctor Martínez-Gil]
RIBERA I ROVIRA, Ignasi de L. . Poesia & Prosa. Originals i traduccions del portuguès. Vilanova i la Geltrú: Oliva, 1905.
Atlàntiques. Antologia de poetes portuguesos. Barcelona: 1913. (BPA, 132)
Contistes portuguesos. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions, [1913].
CASIMIRO, Augusto. À Catalunha. Vozes de Portugal. Porto: Renascença Portuguesa, 1914.
DANTAS, Julio. La cena dels cardenals. Barcelona: 1917. (NN, 9)
Contes de guerra. Barcelona: [1918]. (NN, 44)
RIBERA I ROVIRA, Ignasi de L. . Solitaris. Sonets. Barcelona: Ràfols, 1918.
ALCOFORADO, sor Mariana. Cartes d’amor. Barcelona: [1919]. (NN, 114)
DANTAS, Julio. Roses de tot l’any. Barcelona: [1919]. (NN, 97)
JUNQUEIRO, Guerra. La oració al pa i altres poemes. Barcelona: 1919. (NN, 119)
DANTAS, Julio. Don Bertran de Figueiroa. Barcelona: [s.n.], [1920?].
DANTAS, Julio. El primer petó. Barcelona: 1920. (NN, 127)
DANTAS, Julio. Sor Mariana. Barcelona: 1920. (NN, 140).
QUEIRÓS, Eça de. El difunt. Barcelona: [1920]. (NN, 134)
VIEIRA, Afonso Lopes. Bestioles amigues. Barcelona: Cervantes, 1920.
DANTAS, Júlio. La severa. Barcelona: Ràfols, [1921?].
DANTAS, Júlio. 1023. Barcelona: [s.n.], [1921].
RIBERA I ROVIRA, Ignasi de L. . Varia. Barcelona: Il·lustració Catalana, [s.a.].
CUCURULL, Fèlix. “Entorn de les relacions entre Portugal i Catalunya”. Daina 7 (juliol 1990), p. 85-104.
CUCURULL, Fèlix. “Ribera i Rovira, lusòfil i iberista”. A: Dos pobles ibèrics. Barcelona: Selecta, 1967, p. 69-85.
DIAZ FOUCES, Oscar. “Traduzir e comunicar: Ignasi Ribera i Rovira, uma ponte entre Portugal e a Catalunha”. A: Elena Sánchez Trigo i Oscar Diaz Fouces (coords.). Traducción & Comunicació.Vol. 1. Vigo: Universidade de Vigo, 2000, p. 7-33.
MARTÍNEZ-GIL, Víctor. “Del portuguès al català”. L’Avenç 293 (julio-agost 2004), p. 31-36.
MARTÍNEZ-GIL, Víctor. El naixement de l’iberisme catalanista. Barcelona: Curial, 1997.
MARTÍNEZ-GIL, Víctor. “Mário de Sá-Carneiro a Barcelona: contactes entre intel·lectuals catalans i portuguesos l’any 1914”. Els Marges 54 (desembre 1995), p. 104-114.
MAYONE DIAS, Eduardo. “Um lusitanista catalão: Ribera i Rovira”. Colóquio / Letras, 27 (setembre 1975), p. 62-67.
Ribera-Rovira. Libro homenaje. Barcelona: Hudson, 1931.
VALLS I PUEYO, Joan. Ignasi Ribera i Rovira, un gran periodista nascut a Castellbell i el Vilar (1880-1942).Castellbell i el Vilar: Ajuntament de Castellbell i el Vilar, 2002.
VIERA, David J. . “Ignaci [sic] Ribera i Rovira and Portuguese Poetry”. A: Suzanne S. Hintz (ed.). Essays in Honor of Josep M. Solà-Solé. Linguistic and Literary Relations of Catalan and Castilian. Nova York: Peter Lang Publishing, 1996, p. 319-329.
VILLAS I CALAMANCH, Montserrat. Montserrat. “L’iberisme: factor revitalitzador de la coneixença entre Catalunya i Portugal”. A: Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 20 (1992), p. 231-256.
Amb el suport de: