Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Riart i Mitjavila, Francesc
Riart i Mitjavila, Francesc (Barcelona, 1893-?). Docent i escriptor. En limitades edicions pròpies donà a conèixer, entre 1968 i 1970, una colla de traduccions poètiques d'autors, llengües i segles molt diversos. Dos llibres, però, són unitaris: el de Heine i el de Petrarca. En el primer, tot invocant les traduccions precursores d'Apel·les Mestres i amb el propòsit de perfilar la "biografia sentimental" de Heine, trià poemes del conjunt de l'obra, dividida en quatre parts i un epíleg (Angoixes jovenívoles, Intermezzo líric, El regrés, Nova Primavera i La desconeguda). El segon, començat cap a 1923 i polit amb el pas dels anys, tractà de recrear el ritme i la rima de l'original. El tercer llibre, Arpa eòlica, un aplec miscel·lani, conté traduccions de poemes de l'occità, de l'italià, del llatí, del francès, de l'anglès, de l'espanyol, del portuguès i del gallec, totes fetes directament dels originals, i incorpora també traduccions indirectes de Tagore, d'haikais japonesos i del Càntic dels càntics, que traduí a partir de la versió de fra Luis de León, "la més autoritzada". Finalment, el quart llibre, Poesia als 4 vents, consta de quatre seccions i un apèndix de poesia original i d'una cinquena de traduccions poètiques de l'espanyol, del francès, de l'alemany, de l'anglès, de l'italià i del grec clàssic. [Manuel Llanas i Pont]
HEINE, H.. Més de 110 poemes autobiogràfics. Barcelona: [s.n.], 1968.
PETRARCA, F.. Un centenar de sonets a Laura. Barcelona: [s.n.], 1968.
Arpa eòlica. Barcelona: [s.n.], 1969.
RIART, Francesc de. Poesia als 4 vents. Barcelona: [s.n.], 1970.
GAVAGNIN, Gabriella (ed.). L’art de traduir Petrarca. Palma: Lleonard Muntaner, 2010.
Amb el suport de: