Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Renart i Arús, Francesc
Renart i Arús, Francesc (Barcelona, 1783-1853).Urbanista i dramaturg. Després d'estudiar a Cervera i a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers. Els seus treballs i projectes el convertiren en l’urbanista català més important anterior a Ildefons Cerdà. Compongué poemes en català i, sobretot, en castellà. Traduí i arranjà al castellà peces teatrals per a l’escena. Escriví diversos sainets i comèdies de caire costumista, alguns bilingües i d’altres en català, que obtingueren una gran acceptació: El sastre i l’assistent, o sigui, les bodes canviades(1819), La casa de dispeses o la calúmnia descoberta(1835) iCaló i Teresa o el pintador i la criada (1847), entre d’altres. El 1838 llegí a la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona la traducció al català d’unpoema anònim francès de principi del segle xix (un fragment de la qual, 32 versos, es publicà a El Guardia Nacional pocs dies després, el 26 de gener). Es tracta d’un poema traduït vers 1800, d’autor desconegut, sobre l’anomenada època del terror a la França revolucionària, titulat “Oeuvre de miséricorde envers les prisionniers. Vers trouvés écrits sur les murs d’une prison”,que sembla que Renard conegué per mitjà d’Abdó Roure, sacerdot rossellonès emigrat a Barcelona. L’original manuscrit, amb el títol “Versos que se trobaren escrits en una presó”, es conserva a l’Arxiu Renart de la Biblioteca de Catalunya [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]
“Versos que se trobaren escrits en una presó”. A:Max Cahner. Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849). Barcelona: Curial, 1998, vol. 1, p. 268-270.
Amb el suport de: