Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara
Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara (Palma, 1823-1906). Poeta, dramaturg i prosista. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, on es llicencià el 1849. En tornar a Mallorca, el 1851 entrà com a delineant del cos d’obres públiques i desplegà una gran activitat a l’illa. Popular i polifacètic, col·laborà amb articles científics i literaris a les publicacions mallorquines, com la Revista Balear, el Museo Balear, La Roquetao La Ignorància (que dirigí de 1881 a 1883). En un to popular i dialectal, conreà una poesia de tipus intimista, narrativa i descriptiva, recollida en part a Poesies en mallorquí popular (1892). Quant al teatre, escrit tot en vers, sobresurten les peces de caràcter costumista. De jove volgué traduir La Gerusalemme liberata, de Torquato Tasso, si bé n’enllestí tan sols algunes parts del primer cant. La seva dedicació a la traducció fou esporàdica: traduí del castellà la novel·la històrica Catalina (L’enveja) de Francesc de Paula Capella, d’ambient mallorquí, i el poema “Stabat mater” de Jacopone de Todi. El seu llegat es conserva a la Societat Arqueològica Lul·liana [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]
CAPELLA, Francesc de P. . Catalina (La enveja). Novela de costums mallorquinas. Barcelona: La Renaixensa, 1892.
TODI, Jacopone de. “Stabat mater”. A: Juan Luis Estelrich. Antología de poetas líricos italianos. Palma / Madrid: Amengual y Muntaner / Fernando Fé, 1889, p. 653-655.
Amb el suport de: