Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Oliver i Sallarès, Joan
Oliver i Sallarès, Joan (Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986). Poeta, dramaturg i narrador. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona el 1920. Membre de l’anomenat Grup de Sabadell (amb Armand Obiols i Francesc Trabal), fou redactor i director del Diari de Sabadell, en el qual es valgué per primera vegada del pseudònim Pere Quart, amb què signà tots els llibres de poesia, des de Les decapitacions (1934). Durant la guerra civil mantingué una intensa activitat: impulsà la Institució de les Lletres Catalanes, estrenà La fam o col·laborà a Mirador i Meridià amb traduccions d’Aragon, Eri Arendt, Paul Éluard, Benjamin Péret i Tristan Tzara. S’exilià a Santiago de Xile, on dirigí Germanor i col·laborà a Catalunya, revistes que en les quals publicà la primera versió d’una obra de Molière, El banyut imaginari (1942), i traduccions de poemes de Gabriela Mistral, Pablo Neruda o Jules Superville. En tornar a Catalunya, el 1948, dugué a terme diverses tasques editorials, com la direcció de les col·leccions “El Club dels Novel·listes” (1955), “Quaderns de Teatre ADB” (1959) o “A Tot Vent” (1963-1982); també fou cap de redacció de l’adaptació castellana del Diccionario literario de l’editorial italiana Bompiani, dirigida per Martí de Riquer, entre 1957 i 1963. En plena conflagració ja havia traduït del francès una narració de Jules Superville, La noia d’alta mar (1937). A l’exili xilè emprengué algunes traduccions al castellà per guanyar-se la vida, entre les quals sobresurt la de Vals (1945), de Francesc Trabal. Reintegrat a Catalunya, de seguida sortí a llum, en una edició de bibliòfil, la versió d’El misantrop(1951), de Molière, amb l’esperança de trobar suport per traslladar-ne l’obra completa, projecte que finalment no reeixí (El misantropno es representà fins al març del 1954, en una funció única). Després d’anys de treballar-hi, sotmetent-les a un procés de revisió continuada, del dramaturg, el 1973 en reuní tres peces a Teatre de Molière (a més de les dues que ja havia anostrat, El tartuf). En la “Lletra oberta” amb què encapçalava el volum advertia que “les meves versions són —és a dir, volen ser—, fins a cert punt, una refosa”, atès que es tractava de versions en vers. Com una “adaptació lliure” era presentada la coneguda obra de G. B. Shaw, Pigmalió (1957). Oliver partí de la versió espanyola de Ricardo Baeza (publicada a Buenos Aires el 1944) i de la francesa d’Agustin i Henriette Hamon (del 1924), anteriors a l’anglesa definitiva (1946), per la qual cosa obvià l’epíleg final; també allargà i escurçà algunes escenes i recreà el joc lingüístic continuat de l’original, tot traslladant l’acció del Londres victorià de començament del segle a la Barcelona dels anys cinquanta. En la dècada següent traduí profusament a redós de les estrenes de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i, després, només de manera esporàdica per a l’escena: del francès, Molière, Eugène Labiche, Alfred Jarry, Paul Claudel, Sacha Guitry (Visquem un somni, inèdita fins al 1989) i Samuel Beckett; de l’italià, Carlo Goldoni i Giuseppe Berto, i, a partir de versions franceses i castellanes, Anton P. Txèkhov (vuit peces, les més representades de totes les que emprengué) i Bertold Brecht (per primera vegada representat a l’Estat espanyol no clandestinament). Amb l’Agrupació compartia el convenciment que les traduccions contribuïen a la recuperació del teatre català i li proporcionaven els fonaments d’una tradició que les circumstàncies li havien escamotejat. Per això, maldà per oferir versions fluïdes i creïbles, teatralment i lingüísticament, sovint situades en un context proper, versemblant per al públic català, i reformulades amb un llenguatge col·loquial i genuí, les quals foren molt ben rebudes pel públic i per la crítica. D’altra banda, sobretot en la dècada dels setanta, dugué a terme diverses traduccions del francès (de vegades com a llengua interposada) d’obres de narrativa d’escriptors contemporanis, gairebé sempre a recer d’iniciatives editorials amb les quals estava vinculat, com les de Pierre Boulle, Elsa Morante, Simone de Beauvoir, Henry Miller, Jep Pascot, Vassilis Vassilikós, Eugène Ionesco i André Pieyre de Mandiargues. El 1989 foren recollides, en un volum de les obres completes, totes les seves versions teatrals. Poc inclinat a teoritzacions, reflexionà a bastament sobre la tasca quotidiana de traduir en la correspondència, sobretot amb Xavier Benguerel; així, en una carta del 21 de juny de 1969 sentenciava: “Per traduir bé es necessita: posseir els dos idiomes i a més tenir el sentit traductiu (passez le mot), un sisè sentit que exigeix molta atenció i ulleres”. [Montserrat Bacardí]
SUPERVILLE, Jules. La noia d’alta mar. Barcelona: 1937. (QL, 162)
MOLIÈRE. El misantrop. Barcelona: Aymà, 1951.
COLETTE. Set diàlegs de bèsties. Barcelona: Aymà, 1952.
CLAUDEL, Paul. L’anunciació a Maria. Palma: Moll, 1956. [Amb Ferran Canyameres]
OLIVER, Joan. Pigmalió. Adaptació lliure de l’obra de George Bernard Shaw. Barcelona: Nereida, 1957.
BECKETT, Samuel. Tot esperant Godot. Palma: Moll, 1960.
BOULLE, Pierre. El pont del riu Kwai. Barcelona: Club Editor, 1960.
TXEKHOF, Anton P. . Tres farses russes (L’ós. Un prometatge. L’aniversari).Barcelona: Joaquim Horta, 1961.
BRECHT, Bertolt. L’òpera de tres rals. Barcelona: Fontanella, 1963.
GOLDONI, Carlo. El criat de dos amos. Palma: Moll, 1963.
SCHWARZ-BART, André. El darrer just. Barcelona: Vergara, 1963.
TXÈKHOF, Anton P.. L’hort dels cirerers. Barcelona: Fontanella, 1963.
LE BRETON, August. Batudes a la ciutat. Barcelona: Edicions 62, 1964.
LABICHE, Eugène. Un barret de palla d’Itàlia. Barcelona: Occitània, 1965.
MORANTE, Elsa. La meva illa. Memòries d’un noi. Barcelona: Proa, 1965.
BEAUVOIR, Simone de. Les belles imatges. Barcelona: Proa, 1968.
MILLER, Henry. El somriure al peu de l’escala. Barcelona: Proa, 1970.
PASCOT, Jep. Els almogàvers. L’epopeia medieval dels catalans. Barcelona: Proa, 1972.
TXÈKHOF, Anton P. . Les tres germanes. Barcelona: Aymà, 1972.
Teatre de Molière. Tres adaptacions en vers. Barcelona: Aymà, 1973.
VASSILIKÓS, Vassilis. Les fotografies. Barcelona: Proa, 1973.
BERTO, Giuseppe. Anònim venecià. Barcelona: Aymà, 1974.
IONESCO, Eugène. El solitari. Barcelona: Proa, 1974.
PIEYRE DE MANDIARGUES. André. El marge. Barcelona: Proa, 1979.
Teatre de Txèkhov. Barcelona: Aymà, 1982.
JARRY, Alfred. Ubú, rei. Barcelona: IT / Edicions del Mall, 1983.
OLIVER, Joan. Versions de teatre. Barcelona: Proa, 1989.
BENGUEREL, Xavier; OLIVER, Joan. Epistolari. Barcelona: Proa, 1999.
CASAS, Joan. “Pròleg”. A: Joan Oliver. Versions de teatre. Barcelona: Proa, 1989, p. 7-25.
GIBERT, Miquel M. . El teatre de Joan Oliver. Barcelona: IT, 1998.
GIBERT, Miquel M. . «Joan Oliver traductor de Molière».A: Francisco Lafarga i Antonio Domínguez (eds.). Los clásicos franceses en la España del siglo xx. Barcelona: PPU, 2001, p. 155-161.
MALÉ, Jordi. “Reescriure Alfred Jarry: l’Ubúde Joan Oliver o el gust per la llengua viva”. A: Assumpta Camps, Jacqueline A. Hurtley, i Anna Moya. Traducción, (sub)versión, transcreación. Barcelona: PPU, 2005, p. 187-218.
VALLVERDÚ, Francesc. “Pròleg”. A: Joan Oliver. Pigmalió. Barcelona: Edicions 62, 1986, p. 5- 8.
Amb el suport de: