Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Matheu i Fornells, Francesc
Matheu i Fornells, Francesc (Barcelona, 1851 – Sant Antoni de Vilamajor, 1938).Traditore.Editor i escriptor. Des de molt jove es relacionà amb el moviment catalanista polític i cultural, dins el qual desplegà una activitat pública intensa. Intervingué en l’organització dels Jocs Florals de Barcelona i fou nomenat mestre en gai saber el 1897. Publicà alguns llibres de poemes, com La copa. Brindis i cançons(1883), d’una estètica intimista allunyada del romanticisme retòric. Com a editor, dirigí La Gramalla (1870), els tres primers anys de La Renaixença (1871-1874), La Il·lustració Catalana en les seves dues èpoques (1880-1894 i 1907-1917) i Catalana (1918-1926). El 1884 fundà l’editorial de la Il·lustració Catalana, la producció més interessant de la qual són els volums d’obres completes (especialment, l’edició popular de Jacint Verdaguer) i la col·lecció “Lectura Popular”, recull de l’obra d’escriptors catalans del xix. S’oposà fins a l’últim moment a les reformes lingüístiques de l’Institut d’Estudis Catalans. A la traducció, s’hi dedicà esporàdicament: el 1880 versificà la traducció literal del llatí en prosa d’Els petons, del poeta neollatí flamenc del segle xvi Joan Segon –Joan de Nicolàs, Joan Everaerts–, feta per Joan Montserrat i Archs­ i impresa sense el nom dels torsimanys. Publicà peces esparses a la premsa, algunes signades amb les inicials –M., F. M. o F. M. y F. – i algunes amb el pseudònim Traditore. Oferí versions provençals dels felibres, de Lieutaud i de Mistral (de qui traduí el poema “La copa”, que passà al seu llibre del mateix títol, potser amb motiu de les Festes Llatines de Montpeller, el 1878, en les quals Mistral lliurà als catalans una copa dels provençals, semblant a la oferta pels catalans el 1867). Donà a conèixer també traduccions de Fastenrath, Goethe, Melcior de Palau, Moreau o Schiller. Sembla que havia assajat de traslladar algun sonet de Dante i alguna èpoda d’Horaci, que segurament no arribà a publicar. [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]
PALAU, Melcior de. “Los diners de Judas”. La Renaixensa (1877), p. 204.
SCHILLER. “Lo pelegrí”. La Familia Cristiana 17 (28 abril 1877), p. 271-272.
LIEUTAUD, Víctor. “Marius”. La Renaixensa (1878), p. 33-34.
MISTRAL, Frederic. “Li bon provençau / Los bons provensals”. Calendari Catalá del any 1879.Barcelona: Joan Roca y Bros, 1878, p. 26-27.
MOREAU, Hégésippe. “En la mort d’una cosineta de set anys”. La Renaixensa (1879), p. 328-329.
“Traducció”. Calendari Catalá del any 1880.Barcelona: L. Obradors, 1879, p. 32.
“XII. La copa. Traducció de Mistral”. A: Francesc Matheu. La copa. Brindis y cansons. Barcelona:Llibreria Verdaguer, 1883, p. 32-35.
“Lo sermó al desert. Fragment traduhit del Cant VI de la «La Nerto» de F. Mistral”. La Ilustració Catalana 128 (15 febrer 1885), p. 38.
“Lo rey dels verns. Balada de Goethe”. La Ilustració Catalana 129 (28 febrer 1885), p. 59.
FASTENRATH, Joan. “A ma germana la poetissa Anna Forstenheim morta abans d’hora”. La Renaixensa (1890), p. 461-463.
“Guerra”. Ilustració Catalana121 (24 setembre 1905), p. 621.
DURAN TORT, Carola. “Los petons de Joan Segon. Un llibre singular en la bibliografia catalana del s. XIX”. A: Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme.Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1997, p. 307-322.
Amb el suport de: