Facebook Twitter
Accueil > Diccionari de la traducció catalana > Llorente i Olivares, Teodor
Llorente i Olivares, Teodor (València, 1836-1911). Poeta, periodista i polític. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, aviat es dedicà plenament al periodisme. Fou director del diari La Opinión (1861-1866) i fundà Las Provincias (1866), del qual fou propietari i director fins al 1904 i, honoríficament, fins a la mort. Sovint emprà per a les cròniques periodístiques el pseudònim de Valentino.Cap provincial del partit conservador, fou diputat a les Corts i senador electe. Conreà la poesia en català i en castellà des de jove, que recollí en diversos volums, des de Llibret de versos (1885) fins a Llibrets de versos (1914). Membre fundador de la molt activa societat cultural Lo Rat Penat (1878), en marcà fortament la tendència. Traduí molt, quasi sempre al castellà. Sobresurten les versions dels poetes romàntics europeus, com Poesías selectasde Victor Hugo (1860) o El corsario de Byron (1863), i les dels grans noms de la literatura universal: Zaira de Voltaire (1868), Fausto de Goethe (1882), Fábulas de La Fontaine (1885) o Poesías de Heine(1885). Edità també diverses antologies de poesia traduïda en vers castellà de “autores modernos” i de poetes francesos del segle xix: Leyendas de oro (1875 i 1908), Amorosas (1876) i Poetas franceses del siglo XIX (1906). Només traduí sis poemes al català, en la línia romàntica: “Contemplació” de Victor Hugo, “Màrius” de V. Loetaud (a Las Provincias, el 1878), “La fulla” i la “Imitació de Sannazaro” de Victor Hugo (publicats tots dos a El Conciliador), “El Sant Graal” (versió del raconto de l'òpera Lohengrin de Wagner) i “Els amants de Rimini” de Dante (Infern, cant V). Excepte “Contemplació”, els altres cinc foren inclosos al volum d’obra completa Poesies valencianes (1936). [M. Àngels Verdaguer i Pajerols]
HUGO, Victor. “Contemplació”. Anuari Català 1875. Barcelona: L. Obradors y P. Sulé, 1874, p. 204.
LLORENTE, Teodor. Poesies valencianes. València: F. Domenech, 1936.
ROCA I RICART, Rafael. Teodor Llorente, el darrer patriarca. Alzira: Bromera, 2004, p. 80-85.
Avec le soutien de: