Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, 1896 – París, 1958). Intel·lectual i polític. Havent cursat els primers estudis a Maó, estudià filosofia i lletres a Barcelona. Fou col·laborador assidu i editorialista de La Veu de Catalunya, i assagista literari, i des de molt jove es mostrà molt actiu i eficaç en la direcció i organització d’empreses culturals. A Barcelona dirigí Quaderns d’Estudis (1918), la col·lecció “Minerva” i, molt especialment des del punt de vista de la traducció, la Fundació Bernat Metge, de la qual fou director i màxim impulsor des de l’inici de la col·lecció fins a la seva mort. La Fundació Bernat Metge, creada a imatge de la important col·lecció francesa Association Guillaume Budé i amb l’objectiu de traduir al català els clàssics grecollatins, fou obra de la col·laboració entre Francesc Cambó, que concebí i finançà el projecte, i Estelrich, que s’encarregà de dur-lo a terme buscant col·laboradors i subscriptors i fent-ne difusió. Aquesta tasca és, doncs, la seva gran aportació a la traducció catalana. També s’ocupà d’algunes revisions per a la Fundació (tot i que, segons ha estat remarcat, tenia una formació poc sòlida en filologia): del text del primer volum dels Discursos de Ciceró (1923), del primer de les Obres d’Ausoni (1924) i del segon de la Història d’Alexandre el Gran de Quint Curci (1926). De traduccions pròpiament, només n’emprengué dues: una de l’italià, juntament amb Carles Riba^­, De la vida de Benvenuto Cellini (els anys vint); i l’altra de l’anglès, Extracte de la novel·la utopista News from Nowhere / Noves d’enlloc de William Morris (1918). [Victòria Alsina]