Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Canyameres i Casamada, Ferran
Canyameres i Casamada, Ferran (Terrassa, 1898 – Barcelona, 1964). Periodista i escriptor. De formació autodidacta, de ben jove abocà un esperit incisiu i polèmic al servei del periodisme compromès. Treballà a París entre els anys 1917 i 1920 com a traductor de l’editorial Hachette, on destacà amb el llançament de la revista bilingüe francès-català Plançons. D’aquest període d’abans de la guerra data la traducció d’Els paradisos artificialsde Charles Baudelaire, publicada el 1938. De retorn de l’exili, a mitjan anys cinquanta, produí la major part de la seva obra literària aplegada en sis volums de l’Obra completa. En aquest conjunt variat i desigual en què destaca el gènere memorialístic, podem resseguir-hi la seva trajectòria intel·lectual i política, sempre marcada per la polèmica, així com els altercats amb diferents editors que van refusar la publicació d’obres que li havien estat encarregades, com el trasllat d’una novel·la d’Eça de Queirós, de la qual s’ha perdut el rastre. Com a traductor, la seva obra és escassa però significativa. Cal remarcar, a part d’algunes traduccions al castellà de Georges Simenon (de qui havia adquirit els drets i que figuren amb la seva signatura, tot i que no totes es deuen a la seva ploma), una peça teatral de Paul Claudel i una novel·la de l’holandès Antoon Coolen. En el seu llegat, hi trobem alguna traducció mecanografiada, com fragments del Diari de Katharine Mansfield i Trenta anys de París d’Alphonse Daudet. [RLL]
BAUDELAIRE, Charles. Els paradisos artificials. Barcelona: Edicions de la Rosa dels Vents, 1938.
CLAUDEL, Paul. L’anunuciació a Maria. Misteri en quatre actes i un pròleg. Palma: Moll, 1958. [Amb Joan Oliver]
COOLEN, Antoon. El bon assassí. Barcelona: Aymà,1957. [Amb Marcel.la Schlomer]
MAURETTE, Michel. El mas de Sant Miquel. Palma: Moll, 1963.
ERILL I PINYOT, Gustau. Ferran Canyameres. Entre la memòria i l’oblit. Barcelona: Baula, 1999.
Amb el suport de: