Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Brachfeld, Ferenc Olivér
Brachfeld, Ferenc Olivér (Budapest, 1908 – Quito, 1967). Doctor en filosofia, psicòleg i editor. Catalanòfil hongarès, durant la quinzena discontínua d’anys que visqué a Catalunya, entre 1929 i 1959, dugué a terme una intensa activitat cultural, dins la qual la traducció ocupa un espai de primer rengle, especialment de 1942 a 1950. Se n’han arribat a localitzar un total de 64, la gran majoria de narrativa de ficció i distribuïdes lingüísticament així: 34 de l’hongarès, 13 de l’alemany, 12 del francès, 2 de l’anglès 1 del rus i 2 d’idiomes no identificats. Destaquen les versions de nombrosos títols d’André Maurois, de Thomas Mann i d’un esplet d’escriptors hongaresos que Brachfeld contribuí decisivament a divulgar: Lajos Zilahy (17 traduccions), Sándor Márai (3), Andor Németh (3), Ferenc Herczeg (2) o Frigyes Karinthy (2). Al català, només hi traduí una novel·la, Primavera mortal, de Lajos Zilahy, precedida d’un pròleg entusiasta que resseguia les traduccions de l’hongarès al català, esmentava els escriptors magiars moderns més notables i acabava amb unes paraules vibrants sobre la germanor i l’afinitat entre hongaresos i catalans. [ML / Ronald Puppo]
ZILAHY, Lajos. Primavera mortal. Barcelona: Proa, 1935.
BRACHFELD LATZKÓ, Péter. “Evocació de la vida i la memòria del professor Dr. Ferenc Olivér Brachfeld”. A: Ferenc Olivér Brachfeld. Violant d’Hongria. Barcelona: Associació Cultural Catalano-Hongaresa, 2000, p. 101-115.
LLANAS, Manuel; PINYOL, Ramon. «L’activitat de Ferenc Olivér Brachfeld a Catalunya: algunes notícies». A: Kálmán Faluba i Ildikó Szijj (eds.). Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: PAM, 2009, vol. I, p. 295-207.
Amb el suport de: