Pere Bonaura (Rosselló, segle xvii). Sacerdot beneficiari de l’Església de Sant Joan de Perpinyà. Traduí del llatí el Tractat de la imitació de Crist de Tomàs de Kempis. En “Al lector. Breu advertència” manifestava que havia procurat escriure “en la frase més llana i més fàcil d’entendre” per tal de fer assequible a tothom la versió. Efectivament, la llengua és desproveïda de qualsevol tipus de retòrica. Emprà un català supradialectal, sense rossellonismes, amb nombrosos castellanismes, com els altres escriptors religiosos rossellonesos del segle xviii xviii. Homologava la llengua catalana a les altres en afirmar: “per ser un llibre tant preciós, no es troba nació dins l’església de Deu, que no el tingui vertit en son natural llenguatge, o idioma”. Aquesta traducció per primera vegada fou editada a Perpinyà al 1698, i més tardanament, durant els segles xviii i xix, fou reimpresa molts cops, sovint sense data, a altres ciutats del Principat: Girona, Figueres i Barcelona. [Àlvar Maduell / Josep Gallart i Bau]