Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Boix i Selva, Josep Maria
Boix i Selva, Josep Maria (Barcelona, 1914 – Girona, 1996). Poeta, professor i director literari. La seva trajectòria com a poeta començà a dinou anys i des d'aleshores publicà nombrosos llibres. Ensenyà literatura anglesa a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, quan ja havia traduït El paradís perdut de Milton i n’havia obtingut un gran reconeixement, esdevingué director literari a l’editorial Vergara, on dirigí la col·lecció “Isard” de traduccions al català. Quan, a tretze anys, va llegir la traducció castellana de Cayetano Rosell del Paradise Lost de Milton es va sentir fortament atret per la imaginació del poema i va decidir que un dia el traduiria. Finalment, va enllestir la seva versió al llarg de la dècada dels quaranta, gràcies al suport econòmic de la Benèfica Minerva (una societat que concedia beques a escriptors i traductors i, un cop acabada l’obra, s’encarregava de la publicació). El 1950 van sortir a llum els sis primers cants del poema en un volum, una primera edició per a bibliòfils amb aiguaforts de Ramon de Campmany, i l’any següent, el 1951, va aparèixer el segon volum, amb els sis cants restants. Tres anys després, el 1953, l’editorial Alpha el va publicar íntegre i sense els aiguaforts, per a un públic més general. Boix i Selva explicà que l’havia meravellat la musicalitat, la sensibilitat i la imaginació del poema miltonià, condicionaments poètics que calia reproduir en la reescriptura catalana. Definia la traducció com un procés d’anostrament i el comparava amb el pintor que “alhora que pinta el que veu hi posa alguna cosa d’ell mateix”. Per aquest motiu i per la mateixa llargària i complexitat del poema, que girà directament de l’anglès, el procés de traducció fou lent i minuciós. El resultat és una versió fidel que mostra la musicalitat, la densitat sintàctica, un lèxic acuradament escollit i, alhora, les adaptacions lingüístiques i mètriques que la llengua catalana requereix. Una de les diferències més remarcables és l’ús de versos femenins, en comptes dels masculins de l’original. Boix i Selva va prendre consell de Carles Riba i va decidir seguir la “incipient tradició de poesia èpica” a Catalunya iniciada amb la Nausica de Joan Maragall. L’acollida d’aquesta traducció fou molt bona: va merèixer elogis de Carles Cardó, Salvador Espriu, Gaziel, Marià Manent, Eugeni d’Ors, Josep M. de Sagarra, Joan Sales, Carles Soldevila i Joan Teixidor, entre d’altres, i, al Regne Unit, la d’un conegut miltonista, E. M. W. Tillyard. La seva tasca com a traductor inclou també una versió inèdita del Samsom Agonistes de John Milton, de la qual va aparèixer un fragment a Homenatge a Carles Riba en complir seixanta anys(1954). A l’espanyol cal consignar una traducció, gens coneguda, de Henry Steele Commager, Vida y espíritu de Norteamérica.
MILTON, John. El paradís perdut. Barcelona: Alpha, 1953.
FLOTATS, Rosa. “Josep M. Boix i Selva i El paradís perdut: un anostrament del poema èpic de John Milton”. Serra d’Or 437 (maig 1996), p. 369-371.
FLOTATS, Rosa. “John Milton i Josep M. Boix i Selva. Estudi comparatiu de la traducció d’un clàssic al català: Paradise Lost -El paradís perdut”. Bellaterra: UAB, 1996. Tesi doctoral.
Amb el suport de: