Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Bíblia. Traduccions medievals
Bíblia. Traduccions medievals (s. xiii-xv). Les notícies més antigues sobre traduccions catalanes de la Bíblia remunten a 1234, en què Jaume I va prohibir de tenir Bíblies en romanç. En 1287, Alfons II va encarregar a Jaume de Montjuïc# la traducció d’una Bíblia francesa; tot i que no es pot determinar el caràcter del text francès, és possible que calgui identificar-lo amb l’anomenada “Bible du xiiiesiècle”, i no es pot descartar que es refereixin a aquesta versió algunes notícies sobre Bíblies catalanes dels primers anys del segle xiv. Pel que fa als textos conservats, formen un entramat complex, entre versions completes i fragmentàries. Al segle xiiija existien traduccions catalanes del Nou Testament, derivades probablement de versions occitanes, les quals foren llegides i modificades durant els dos segles següents; de fet, la major part de textos preservats en manuscrits del segle xiv corresponen al Nou Testament. En el regnat de Pere III es va constituir el corpus de l’anomenada “Bíblia del segle xiv”, una Bíblia completa conservada sencera en un únic manuscrit del segle xv; es basa en la Vulgata llatina, però es vincula també parcialment amb una Bíblia francesa del segle xiii. Té relació amb aquest corpus textual la Bíblia rimada conservada a Sevilla, que és una compilació de materials heterogenis. La traducció dels Salms de Romeu Sabruguera#, copiada al final del mateix manuscrit, apunta cap a un context cultural, el comtat d’Empúries, i cap a les dates 1282-1313. En conjunt, les versions bíbliques dels segles xiii i xiv testimonien un fenomen culturalment significatiu: la relació molt estreta, de dependència, amb les traduccions bíbliques franceses i sobretot occitanes (potser això explica que els traductors no facin esment de problemes especials d’ordre teòric o metodològic). Diversos manuscrits copiats al segle xv han transmès parts de la Bíblia en versions d’origen variat. Davant aquesta diversitat, la Bíblia completa en català impresa a València en 1478 aspirava a imposar-se com a versió “oficial” i canònica. Se serveix, corregint-la amb la Vulgata llatina, d’una versió catalana anterior. Els responsables de l’edició van atribuir-la a Bonifaci Ferrer#, que va viure al començament del segle xv. La Inquisició va obrir un procés contra aquesta Bíblia que va acabar amb la destrucció de pràcticament tots els exemplars. Només el Psalteri va ser imprès de manera independent (a Barcelona, el 1480). Convé notar que els Salms van gaudir d’una notable transmissió, en traduccions d’origen divers: a més de les versions de Romeu Sabruguera i de Joan Roís de Corella#, una dotzena de manuscrits contenen de manera parcial diverses versions del Salteri. A part de les traduccions bíbliques estrictes, s’han conservat també compilacions d’història bíblica, com la continguda en l’anomenat Llibre de Gènesi, extraordinàriament difós, que comprèn des de la creació del món fins a l’imperi de Constantí. Datable al final del segle xiii o al principi del següent, es basa en els llibres de la Vulgata llatina, segurament a partir de versions romàniques, als quals s’afegeixen textos apòcrifs, llegendes bíbliques i materials erudits procedents, entre d’altres, de la Historia scholastica de Pere Comèstor. S’han conservat també traduccions independents dels Proverbis pel seu caràcter sapiencial [Josep Pujol]
Bíblia del segle XIV: Èxode. Levític. Ed. de Jaume Riera i Sans, Pere Casanellas i Bassols i Armand Puig i Tàrrech. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya / PAM, 2004.
BOHIGAS, Pere. “La Bíblia a Catalunya”. A: II Congrés Litúrgic de Montserrat. Montserrat: Monestir de Montserrat, 1967, vol. II, p. 125-140.
IZQUIERDO, Josep. La Bíblia en valencià. València: Saó, 1997.
PERARNAU, Josep. “Aportació al tema de les traduccions bíbliques catalanes medievals”. Revista Catalana de Teologia, 3 (1978), p. 17-98.
PERARNAU, Josep. “Noves dades sobre traduccions catalanes de la Bíblia els segles xiv i xv”. Arxiu de Textos Catalans Antics, 2 (1983), p. 349-356.
PUIG I TÀRRECH, Armand. “Les traduccions catalanes medievals de la Bíblia”. A El text: lectures i història. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya / PAM, 2001, p. 107-231.
REINHART, Klaus; SANTIAGO-OTERO, Horacio. Biblioteca bíblica ibérica medieval. Madrid: CSIC, 1986.
VENTURA, Jordi. La Bíblia valenciana. Barcelona: Curial, 1993.
Amb el suport de: