Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Bíblia del Foment de Pietat Catalana
Bíblia del Foment de Pietat Catalana El Foment de Pietat Catalana, institució fundada el 1916 per mossèn Eudald Serra i Buixó amb la finalitat de difondre el llibre religiós en català, publicà diverses traduccions bíbliques per tal que poguessin servir per a l’edificació espiritual de sacerdots i laics, i com a instrument en llengua catalana per a l’exercici del ministeri pastoral dels preveres: El sant evangeli de nostre senyor Jesucrist i Fets dels Apòstols(1924), en traducció de Marià Serra i Esturí­; El sant evangeli de nostre senyor Jesucrist. Concòrdia dels quatre evangelistes(1926), edició de Pere Ginebra­ i Josep Casanelles­; El Nou Testament. Vol. I(Evangelis i Fets dels Apòstols) (1928); El Nou Testament. Vol. II(Cartes de sant Pau, Cartes catòliques i Apocalipsi) (1929), versió i notes de la Comissió de l’Obra del Sant Evangeli (formada per I. Gomà, J. M. Bover, J. Casanelles, R. Ejarque­, F. Franch, P. Ginebra, B. Pascual, P. Pous­, E. Reñé, S. Saladrigues­, M. Serra, J. Trepat­ i J. Vallès); Psalteri(1931), traduït a partir de l’original hebreu per Pere Pous; Psalteri, Proverbis, Eclesiasta, Càntic dels Càntics(1933), i Saviesa, Eclesiàstic, Isaïas, Jeremias, Planys, Baruc(1935). Els volums del Foment de Pietat presenten acarats els textos llatins de la Vulgata clementina amb les versions catalanes, si bé, d’alguns, se’n van imprimir edicions separades, en llatí i en català. En efecte, la traducció partia de la Vulgata, i no dels originals hebreus i grecs, atès que es tractava d’una “edició ministerial” i una “edició d’edificació espiritual”, “dirigida, de primer, als sacerdots, i, després, a tots els fidels cristians”, com revelava el pròleg del primer volum del Nou Testament. Per això, explicitava que “hem cregut convenient despendre’ns, en la versió, de tota preocupació exclusivament lingüística, així com de tota pruïja de fer literatura”, de manera que va optar per “traduir el text d’una manera natural i espontània, (...) acomodant-nos tant com era possible a l’estil de l’autor”. La versió del llibre dels Salms, de Pere Pous, molt reeixida des del punt de vista idiomàtic, conté un advertiment interessant a propòsit dels tractaments: «Baldament no hi hagi en el text llatí (i hebreu) altre tractament que el de «tu», en la versió catalana hi trobareu el de «Vós», referint-se al Senyor». Declaració que ens permet fer-nos una idea del tenor de les traduccions bíbliques del Foment de Pietat Catalana: hi apareixen formes que avui identifiquem com a artificioses com ara «puix», «mon», «mos», «per mor», però que eren percebudes com a necessàries en obres que pertanyien al català literari de principi del segle xx; hi apareixen, tot i que de manera escadussera, formes com ara el verb «tantejar», que no va entrar en els diccionaris; hi detectem canvis d’ordre possiblement forçats, com «tenebrosa vall», al costat de troballes idiomàtiques: «gent de mala mena», «no hi entro en tracte», «no m’hi sé estar», «vostre bastó i vostre gaiato», que resolen de manera esplèndida uns mots hebreus difícils de traduir. [Joan Ferrer]
FERRER, Joan. “Aproximació panoràmica a les traduccions bíbliques catalanes de començament del segle xx”. A: Marcel Ortín i Dídac Pujol (eds.). Llengua literària i traducció. Lleida: PUNCTUM & TRILCAT, 2009, p. 33-50.
PARCERISAS, Francesc. Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològics de les traduccions de la Bíblia i de l’Odissea al català. Vic: Eumo, 2009.
Amb el suport de: