Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Bíblia catalana. Traducció interconfessional
Bíblia catalana. Traducció interconfessional L’any 1971 s’inicià la publicació de les versions bíbliques llegides en les celebracions litúrgiques de l’Església catòlica, com a fruit de les directrius que establí el Concili Vaticà II. La Comissió de Versions Bíbliques, promoguda per la Conferència Episcopal Tarraconense, era presidida per Guiu Camps­, biblista de coneixements enciclopèdics. Les traduccions de la Bíblia de la Comissió de Versions Bíbliques formaren part dels leccionaris litúrgics, missals, rituals i de la litúrgia de les hores de l’Església catòlica. Són textos pensats per a ser proclamats en públic, que s’expressen en una llengua noble i fluida, mancada d’encarcaraments. L’Associació Bíblica de Catalunya (constituïda canònicament a Tarragona l’any 1973), que aplega cristians de diverses confessions, promogué la publicació del Nou Testament Interconfessional (1979). Prenent com a model els fragments bíblics traduïts en els textos litúrgics catalans, la traducció fou elaborada per una comissió d’experts catòlics i protestats, els noms dels quals foren silenciats. En la «Presentació» explicitava el marc en què se situava: «La versió ha intentat d’aprofitar-se dels estudis i de les experiències dels quinze o vint anys darrers en el terreny de la traducció de la Bíblia. Abans dels anys seixanta, els traductors de textos literaris antics, particularment els de Litúrgia i de Bíblia, tendien a allò que el tècnics anomenen una correspondència formal (...). Els seminaris de traductors organitzats per les Societats Bíbliques Unides han recomanat la traducció anomenada d’equivalència dinàmica, que es basa en el principi que, si la forma d’una frase de la llengua original ––el grec en aquest cas––, un cop traspassada a la nostra llengua, no té el mateix sentit ni la mateixa expressivitat, cal cercar en la traducció una forma que tingui un valor equivalent». Aquests principis foren notablement matisats en la traducció de la Bíblia completa, l’any 1993: «El lector de la Bíblia ha de tenir al seu abast un text comprensible. (...) Buscar un text clar i net, directe i precís, sense adherències ni paràfrasis, ha estat una de les tasques constants dels traductors. En aquest sentit, les tècniques que parteixen del que s’anomena “equivalència funcional” han estat complementades i, eventualment, corregides per tal d’introduir-hi dos altres components imprescindibles: la proximitat al text original i la recerca de l’expressivitat». Constitueixen novetats importants de la Bíblia catalana. Traducció interconfessional l’ordenació dels llibres segons la Bíblia hebrea (amb una secció que conté els llibres deuterocanònics, que provenen de la versió grega de l’Antic Testament coneguda com «els Setanta») i el fet de tutejar Déu i abandonar el tractament de «vós», que s’havia generalitzat en les versions catalanes de la Bíblia del segle xx. El coordinador general fou Armand Puig i Tàrrech. El comitè de redacció era format per Agustí Borrell, Guiu Camps­, Pere Casanellas­ i Armand Puig. Els traductors foren: Joan Aragonès, Agustí Borrell, Gabriel Cañellas, Pere Casanellas, Enric Cortès­, Joan Ferrer, Joan Magí, Joan Ramon Marín, Jaume Pedrós, Hilari Raguer­, Frederic Raurell­, Josep Ribera, Ignasi Ricart, Jordi Sànchez i Bosch­, Jaume Sidera­ i Romuald Vives­. L’Antic Testament fou traduït de bell nou, excepte els Salms, revisats de la versió litúrgica preparada per la Comissió de Versions Bíbliques. El Nou Testament es basà en el Nou Testament Interconfessional de l’any 1979. La traducció és feta dels textos originals hebreus, arameus i grecs, a partir de les edicions crítiques més solvents. Els noms hebreus i arameus dels personatges bíblics són transcrits directament de les llengües originals ––excepte els que tenen una forma tradicional en català––, de manera que s’allunya de la pràctica usual de les traduccions catalanes del segle xxd’adaptar els noms propis a partir dels que apareixen en l’antiga versió llatina (Vulgata). Els noms grecs es transcriuen seguint les normes usuals per a la transcripció del noms grecollatins. L’edició es completa amb introduccions a cada llibre, un aparat de notes exegètiques important, un vocabulari bíblic, mapes del món de la Bíblia i diversos índexs. L’any 1994 se’n publicà una versió adaptada al català de les Illes Balears, sota la responsabilitat de Pere Llabrés­, i el 1996, una versió adaptada als parlars valencians, a cura de Pere Casanellas, Antoni López Quiles i Armand Puig. Aquesta Bíblia ha merescut una molt ben acollida: se n’han fet nombroses edicions, que han anat incorporant petites esmenes en la traducció. [Joan Ferrer]
Nou Testament interconfessional. Barcelona: PAM, 1979.
Bíblia catalana. Traducció interconfessional. Barcelona: Claret,1993.
Amb el suport de: