Facebook Twitter
Portada > Pescat amb palangre

Pescat amb palangre

Arxiu d’articles

Invisibilitat
Eva Sableva

Tafanejo pels prestatges d’una llibreria barcelonina. M’endinso entre les fileres de llibres i m’aturo davant de la lleixa reservada a la «narrativa eslava». No hi busco res, simplement exploro la curiosa barreja de clàssics russos o polonesos i de postmodernistes, premis Nobel i dissidents serbis, croats o txecs. Un desori... Somiejo. Quins autors búlgars m’agradaria trobar al costat de Milorad Pavić o Bohumil Hrabal? Per on començaria a omplir el buit?

La petite fille et l’abîme: la traduction littéraire comme gloire et plénitude
Lori Saint-Martin

La traduction littéraire est une rencontre avec l’Autre: l’autre langue, l’autre culture, l’autre pays, l’autre regard, l’autre voix. Rencontre éprouvante, émouvante, exigeante, passionnée et féconde; espace de chevauchement, de frottement, de travail; passage qui, au lieu de tuer ou même de trahir — on parle beaucoup trop de ce qui se perd en traduction, et pas assez de ce qui se gagne — fait naître une seconde, une multiple vie des textes.

Literatura, mercat i canvis tecnològics
Vicent Salvador

Certament, això que en diuen Literatura és una cosa ben difícil de definir. Producte de la cultura humana, o més exactament de les cultures dels humans, és un fenomen social molt sensible al context. Umberto Eco va encunyar fa anys una frase lapidària que il·lustra aquesta idea: «La literatura no és, sinó que esdevé».

Literatura russa en català
Ricard San Vicente

Una breu ullada a les traduccions literàries del rus en català des dels anys seixanta fins avui produeix una impressió decebedora. En els primers anys, quan Espanya ingressa en una relativa normalitat econòmica però en vida encara del dictador, les publicacions, moltes vegades reedicions, no superen l’un o els dos llibres a l’any, ben pocs dels quals són d’escriptors contemporanis.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

El dia que no calgui aquesta declaració
Sebastià Bennasar

Quan qualsevol activitat humana necessita una declaració que la protegeixi, una declaració que pugui ser prou àmplia perquè es pugui acceptar en molts països, vol dir que les coses no van bé. Quan les coses funcionen, no calen declaracions per protegir-les, simplement s’autoregulen. Tan malament està la traducció perquè calgui un debat que reguli un document de mínims (les declaracions sempre són documents de mínims que, com a tal, han estat molt consensuats) com és aquest? Doncs sí, no ens enganyem.

D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra

L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:

Addenda: parlem amb Albert Rossich i Jordi Cornellà
Sara Serrano Valenzuela

Entrevista a Carles Torner
Sara Serrano Valenzuela

«Per l'absència d'estructures d'Estat i pel fet que el sistema espanyol d'ambaixades fa invisible Catalunya, el PEN Internacional ha estat un espai privilegiat per promoure la literatura catalana i ens ha donat una xarxa internacional de contactes excepcional per mitjà de la qual tenim una relació directa amb escriptors de tot el món, que ens reconeixen com a catalans. Som igualment ambaixadors de la nostra cultura, però sense que ens calgui lluitar pel lloc que ens correspon, perquè el PEN ja ens va admetre des del començament.»

Plurilingüisme, literatura, actualitat
Sara Serrano Valenzuela

Albert Rossich i Jordi Cornellà han publicat El plurilingüisme en la literatura catalana. Retòrica, versemblança, diglòssia (Edicions Vitel·la, 2014). L’assaig es configura com una revolució dels estudis literaris tenint en compte que els autors hi han aplicat un nou criteri de selecció de textos —les obres de la literatura catalana multilingües— i, a més a més, s’han proposat revalorar una sèrie de composicions que han estat castigades i menyspreades al llarg del temps. Com és que aquesta opció literària ha estat «apartada» durant segles? Continuem tenint prejudicis davant d’aquesta mena de textos o ha canviat l’opinió que mereix la literatura plurilingüe?

Come una foca nel suo acquario
Ramon Sistac

A la vida, qui més qui menys, evoluciona amb el temps en la seua manera de pensar. Hi ha qui ho fa més ràpid, d’altres més a poc a poc, però tothom, en principi, evoluciona. Com en una bona escudella, les idees van fent xup-xup i, tot partint del mateix producte de base, amb el pas dels anys aquest es transforma, l’experiència ens fa modificar el nostre punt de vista i, en conseqüència, interpretem la realitat de manera sensiblement diferent.

Sobre els desconeguts coneguts
Simona Škrabec

«La truja que es menja les seves cries» és un dels set contes que Danilo Kiš va reunir sota el títol Una tomba per a Boris Davidovič. Publicat el 1976, aquest llibre va ser un autèntic artefacte explosiu, una bomba de rellotgeria.

Menys d’una desena de llibres traduïts de l’eslovè
Simona Škrabec

En els últims vint anys els catalans han pogut conèixer menys d’una desena de llibres traduïts de l’eslovè. No sembla gaire, però agafant les coses pel cantó positiu aquests textos permeten presentar la literatura eslovena del segle XX d’una manera prou àmplia, començant pel poemari La barca d’or de Srečko Kosovel que Edicions del Mall va publicar l’any 1985.

Els clàssics medievals
Albert Soler

Entre els segles XIII i XV es genera en català una veritable tradició literària, rica, diversa i amb caràcter propi. El procés és similar al que es dóna en altres llengües i literatures europees medievals i presenta diversos moments rellevants.

Allò que es perd i es troba en la traducció
Marjan Strojan

La traducció és, en la seva definició més bàsica, la transferència del significat d’un idioma origen a un altre, tot mantenint el mateix significat en l’idioma resultant. En un altre nivell, es tracta també d’una transposició de la forma i l’estructura de l’original en les formes d’expressió de la llengua d’arribada.

A Case of Social Translation: Romani Literature in Slovenia
Marjan Strojan

When we speak of translation we take it for granted that what we speak of are various permutations performed between the languages in order to make them communicate with one another. But there are, within such inter-linguistic exchanges, a whole strata of other translational activities going on, the most important of which I would call a ‘social translation’ i.e. the passing of information from one group to another in order to make it meaningful to the receiver. One such form of translation is a transition between oral and literary practices which fundamentally changes the very nature of the oral act involved in it. Making an oral performative act into a text is a case of social translation.

La força de cada llengua
Carlota Subirós Bosch

Deu apunts sobre la traducció teatral, a partir de la lectura de La més forta, d’August Strindberg

Isabel Banal: Llapis trobats, sèrie iniciada el 1999.

Cercador d’articles
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: