Article archives
Les traduccions de Yukio Mishima en el context internacional
Mercè Altimir Losada
Un dels escriptors japonesos moderns que han estat més traduïts és Yukio Mishima. El dia de la seva mort prematura, ocorreguda a 45 anys, deixava una obra extensa que abasta un conjunt de quaranta novel·les, divuit obres de teatre, vint volums de contes i un gavadal d’assaigs literaris. Amb 24 anys, arran de la publicació l’any 1949 de la novel·la autobiogràfica Confessions d’una màscara es va convertir en un autor consagrat per el públic lector i els crítics literaris, i en un creador que gaudia del reconeixement d’escriptors de renom com Yasunari Kawabata, que ben aviat li va donar suport i el va animar a dedicar-se a la literatura.
Catalan literature and translation in a globalized world
Carme Arenas i Simona Skrabec
The purpose of this report is to contribute to the debate on the state of literary translation both into and from Catalan in a globalized world.The importance of translation is generally acknowledged in all cultures, as a means to promote knowledge and as an element of construction of a culture and literature.
Translation from Spanish into Catalan during the 20th Century: sketch of a chequered history
Montserrat Bacardí
More than a few readers will, undoubtedly, wonder why translation from Spanish into Catalan should be necessary, since all Catalans understand both languages. On the other hand however, translation from Catalan into Spanish would seem logical, since the average Segoviano or Malagueño is not in a position to be able to read Camí de sirga, for instance. In contrast, Catalans are able to decipher the most abstruse subtleties of any text written in Spanish - the original or source language is completely accessible and intelligible to us. Therefore, the essential primary reason for translation - intelligibility - would not appear to be a motivating factor in translations from Spanish to Catalan.
La traducció del català al castellà: una tradició aleatòria
Montserrat Bacardí
La història dels intercanvis translatius entre aquestes dues llengües tan properes marxa paral·lela a les vicissituds polítiques, econòmiques, socials, culturals... que han viscut. No és pas una relació contínua, ni sovint gaire fluida i, per descomptat, tampoc no és recíproca: si haguéssim de quantificar les traduccions que, al llarg dels segles, s’han dut a terme del castellà al català en comparació amb les que s’han fet del català al castellà, segurament, ens quedaríem curts si ho deixéssim, per fer números rodons, en una proporció d’una a deu.
Introducció a la poesia catalana
Johannes Hösle
La marca hispànica, des d’on va començar la Reconquesta de la costa mediterrània i el seu interior, gairebé amb independència de la “Reconquista” dels “espanyols” iniciada a les muntanyes cantàbriques de Castella la Vella, correspon en part a l’actual Catalunya. Les poblacions fortificades del nord dels Pirineus i les valls muntanyenques per on s’hi arribava, tan fàcils de defensar, es van convertir en un refugi per als cristians “francs” cada vegada que se sentien amenaçats. Barcelona i els seus voltants (Lluís I el Piadós havia reconquerit la ciutat a principis del segle IX) mantenien estretes relacions amb la Provença.
Language Models and Catalan Translation
Joaquim Mallafrè
The process of how a translator acquires a language appropriate for translation is interesting because it transcends the individual, taking place, as it does in a shared cultural framework, whether in an intra-linguistic or an inter-linguistic community (in both cases the language models with any real influence are limited). In Catalonia, where Catalan has long struggled to survive under the shadow of Spanish, there has been some discussion about language models for translations into Catalan. Under Franco’s dictatorial regime, Catalan was banned in schools and the Catalan cultural tradition was eclipsed by the dominant culture. Thus, the codification and the style of the language have been transmitted by an intelligentsia that was very different from those found in more established societies. For example, the prestigious Catalan poet and translator, Josep Carner, was a symbol of a particular cultural movement at the beginning of the twentieth century, the Noucentisme. This movement belonged to a historical period that could not evolve normally and had no natural continuity. Due to this rupture caused by the Civil War and its aftermath, a present-day reader may find Carner’s style strange. The same is true of the style of Carles Riba, whose translation of The Odyssey is “a model for what some would have whished to be a standard model of cultured Catalan that was brutally frustrated”, according to Parcerisas (1997: 471). Parcerisas includes it amongst “those works that have marked and conditioned how translation has been understood” (485).
Traços en el silenci
Jordi Mas i Manel Ollé
PEN Català ha dedicat el Dia Internacional de la Traducció de 2009 a parlar de la traducció del japonès i del xinès al català. L’influx de la poesia xinesa i japonesa en les nostres lletres ha donat lloc a un ventall molt gran de textos que van des de la traducció estricta fins a la versió lliure i la creació original. Aquest recital vol oferir un tast, necessàriament breu i arbitrari, d’aquesta producció tan rica.
Catalan: the Historical and Social Background of a Romance Language
Josep Murgades
Descended from Latin, Catalan at present counts some ten million speakers, making it comparable numerically to both Dutch and the Scandinavian languages. In Spain, it is used in the Principality of Catalonia (capital Barcelona), the Valencia region or País Valencià (named after its capital) and the Balearic Islands (capital Palma de Mallorca); in France, in the Roussillon region (capital Perpignan); and throughout the Principality of Andorra, an independent state where it is the only official language.
La literatura japonesa a casa nostra: una invasió subtil?
Albert Nolla
Si fem una llista de les obres literàries japoneses traduïdes al català, podrem identificar clarament tres períodes en què les lletres nipones han entrat a casa nostra amb més o menys assiduïtat.
Pinzells d’orient: malentesos, fantasmes i records
Manel Ollé
Les cartes que vénen de lluny, amb segells de la Xina o del Japó, arriben esparses, sovint a destemps, amb el paper mullat, sense remitent i amb una lletra gairebé indesxifrable. Gairebé sempre arriben perquè, de fet, som nosaltres mateixos que ens les hem enviat des de casa, amb criteris de selecció no sempre orientats a un horitzó literari, marcats pel mimetisme editorial mercantilista i mandrós que només s’envia cartes amb les traduccions que han funcionat al món anglòfon o francòfon, o per la curiositat exòtica, el sentimentalisme de postal o el gust voyeur de contemplar biografies de patiment oriental.
Translating Catalan Literature into English
Francesc Parcerisas
In spite of the undoubted importance of Catalan literature from its early beginnings to the 16th century, and then again from the mid-19th century to our day, very few works have been translated into or are even known in English. Sir Thomas Grenville (1755-1846), who had in his library editions of Tirant lo Blanc (1490) and Lo Carcer damor (1493), was clearly an isolated case of such knowledge, and few readers today realize that the first modern Catalan translation of the New Testament (1832) was undertaken in London and printed by the British and Foreign Bible Society.
Catalan languague
Francesc Parcerisas
The evolution and varying fortunes of Catalan
Catalan is one of the Romance languages, like French, Italian, Spanish, Romanian and Portuguese, that come from Latin. Originating in the south of France and the northeast of the Iberian Peninsula, its position on either side of the Pyrenees and bordering the Mediterranean shaped its character, making it a bridge between Iberian and Gallic Romance. It is spoken in an area that stretches from the French department of Pyrénées-Orientales in the north to Alacant (Alicante) in the south, from Lleida (Lérida) and Andorra in the west to the Balearic Islands and Alghero in Sardinia in the east. Including the varieties spoken in Valencia and Majorca, over 9 million people speak Catalan today − more than speak Danish, Finnish or Norwegian − making it unique among Europe’s non-national languages.
Literatura, política i política literària: presències i absències xineses al català
Carles Prado-Fonts
Parlant de la traducció entre cultures, Naoki Sakai va afirmar quelcom que val la pena tenir sempre present: contràriament al que es pugui pensar, la traducció no apropa llengües i cultures, sinó que les separa. No es tracta d’una frase políticament correcta, sens dubte. Però respon a una lògica irrefutable. Gràcies a la traducció ens apropem a l’Altre, ens endinsem en la seva cultura, ens encuriosim per la seva gent, per la seva història, pels seus costums. Però ho fem, justament, perquè ens sabem diferents. Dues persones que ja s’entenen no necessiten traducció. La traducció neix a partir de la percepció de la diferència. I, en aquest sentit, la reforça.
Au risque de l'industrie
Philippe Pujas
Nous allons, pour commencer, parler de temps anciens, c'est-à-dire de temps morts ou en train de mourir. En ces temps-là, comme disent les contes, régnait la diversité. Les pays étaient divers, les langues étaient diverses, les goûts étaient divers. Sur cette diversité, pourtant, flottait un air commun, comme un nuage tranquille, la mode qui se répandait à son rythme en cercles plus ou moins concentriques. Des idées circulaient, des figures se ressemblaient, un art se répandait en prenant son temps et venait pimenter l'art local d'un peu d'exotisme. On voudrait nous faire croire que cela existe encore, et pour nous le faire croire, on a inventé une expression, diversité culturelle.
Das Katalanische und die katalanische Länder
Hans-Ingo Radatz
Das Katalanische ist eine westromanische Sprache, die zwischen dem Okzitanischen und dem Aragonesischen bzw. Kastilischen steht. Während es im Mittelalter noch so viele Gemeinsamkeiten mit seiner Schwestersprache Okzitanisch aufwies, dass die frühe Romanistik Katalanisch für einen okzitanischen Dialekt hielt, hat es sich im Laufe der Jahrhunderte in Wortschatz, Morphologie und Syntax dem Spanischen angenähert, ohne dabei allerdings alle galloromanischen Züge verloren zu haben.
Literatura, mercat i canvis tecnològics
Vicent Salvador
Certament, això que en diuen Literatura és una cosa ben difícil de definir. Producte de la cultura humana, o més exactament de les cultures dels humans, és un fenomen social molt sensible al context. Umberto Eco va encunyar fa anys una frase lapidària que il·lustra aquesta idea: «La literatura no és, sinó que esdevé».
Llengua pròpia, llengua bífida?
Salem Zenia
Permeteu-me començar la meva intervenció amb una anècdota popular. Per comprovar si havia après les lliçons que li donava, el pare va enviar el seu fill al mercat amb l’encàrrec que comprés allò que ell considerés el més valuós o el més dolç. El fill va tornar del mercat amb una llengua de vaca. «Bé, fill meu —va dir el pare—, creus que la llengua és la cosa més dolça i la més valuosa?» «Sí, pare!» —va respondre el fill.
