Artikelarchiv
Les traduccions de Yukio Mishima en el context internacional
Mercè Altimir Losada
Un dels escriptors japonesos moderns que han estat més traduïts és Yukio Mishima. El dia de la seva mort prematura, ocorreguda a 45 anys, deixava una obra extensa que abasta un conjunt de quaranta novel·les, divuit obres de teatre, vint volums de contes i un gavadal d’assaigs literaris. Amb 24 anys, arran de la publicació l’any 1949 de la novel·la autobiogràfica Confessions d’una màscara es va convertir en un autor consagrat per el públic lector i els crítics literaris, i en un creador que gaudia del reconeixement d’escriptors de renom com Yasunari Kawabata, que ben aviat li va donar suport i el va animar a dedicar-se a la literatura.
La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat
Carme Arenas i Simona Skrabec
El present informe es proposa incidir en el debat sobre l’estat de la traducció literària en català i del català en un món globalitzat. De tothom és sabuda la importància de la traducció en totes les cultures, com a foment del coneixement i com a element de construcció d’una cultura i d’una literatura.
La traducció del castellà al català al segle XX. Esbós d’una història accidentada
Montserrat Bacardí
De ben segur, a més d’un lector, en llegir el títol d’aquest escrit, li ve una pregunta al cap: per què cal traduir, del castellà al català, si tots els catalans entenem les dues llengües? A l’inrevés, és clar que té sentit, l’operació, atès que un segovià o un malagueny corrents no poden llegir Camí de sirga. Però, nosaltres, bé podem copsar les subtileses més recòndites de qualsevol text escrit en castellà. La llengua original, o de partida, ens resulta diàfana, transparent. Així doncs, la raó primera de la traducció, la intel·ligibilitat, no es dóna en el sentit castellà-català.
La traducció del català al castellà: una tradició aleatòria
Montserrat Bacardí
La història dels intercanvis translatius entre aquestes dues llengües tan properes marxa paral·lela a les vicissituds polítiques, econòmiques, socials, culturals... que han viscut. No és pas una relació contínua, ni sovint gaire fluida i, per descomptat, tampoc no és recíproca: si haguéssim de quantificar les traduccions que, al llarg dels segles, s’han dut a terme del castellà al català en comparació amb les que s’han fet del català al castellà, segurament, ens quedaríem curts si ho deixéssim, per fer números rodons, en una proporció d’una a deu.
Einführung in die Katalanische Lyrik
Johannes Hösle
Die karolingische Mark, von der aus im 9. Jahrhundert, nahezu unabhängig von der im kantabrischen Bergland Alt-Kastiliens einsetzenden Reconquista der „Spanier“, die Rückeroberung der Mittelmeerküste und ihres Hinterlandes begann, deckte sich zum Teil mit dem heutigen Katalonien. Die befestigen Orte nördlich der Pyrenäen und die dort hinführenden leicht zu verteidigenden Gebirgstäler boten Zuflucht, wenn die „fränkischen“ Christen bedroht waren. Enge Beziehungen verbanden Barcelona und seine Umgebung (die Stadt wurde zu Beginn des 9. Jahrhunderts von Ludwig dem Frommen zurückerobert) mit der Provence.
Models de llengua i traducció catalana
Joaquim Mallafrè
L’autor estudia el procés d’adquisició d’una llengua adequada per a la traducció literària, en un equilibri entre l’experiència personal i els models de llengua establerts. La traducció moderna al català ha contribuït al coneixement de les obres mestres universals, tot aspirant a restablir el català com a llengua literària. L’anàlisi de dues conegudes col·leccions de traduccions literàries mostra tendències d’estil, llengües escollides, gèneres, i el context social i cultural en el qual es produeixen aquestes traduccions.
Traços en el silenci
Jordi Mas i Manel Ollé
PEN Català ha dedicat el Dia Internacional de la Traducció de 2009 a parlar de la traducció del japonès i del xinès al català. L’influx de la poesia xinesa i japonesa en les nostres lletres ha donat lloc a un ventall molt gran de textos que van des de la traducció estricta fins a la versió lliure i la creació original. Aquest recital vol oferir un tast, necessàriament breu i arbitrari, d’aquesta producció tan rica.
Breu presentació històrico-social d'una llengua romànica: el català
Josep Murgades
El català és una llengua derivada del llatí parlada en l'actualitat per uns deu milions de persones; és a dir, amb una demografia comparable a la del neerlandès o a la de moltes llengües escandinaves. Aquesta població catalanòfona es distribueix territorialment, dins l'Estat espanyol, a través del Principat de Catalunya (amb capital a Barcelona), el País Valencià (amb capital a València) i les Illes Balears (amb capital a Palma de Mallorca); dins l'Estat francès, a través de la regió del Rosselló (amb capital a Perpinyà); i arreu del Principat d'Andorra, Estat sobirà que la té com a única llengua oficial.
La literatura japonesa a casa nostra: una invasió subtil?
Albert Nolla
Si fem una llista de les obres literàries japoneses traduïdes al català, podrem identificar clarament tres períodes en què les lletres nipones han entrat a casa nostra amb més o menys assiduïtat.
Pinzells d’orient: malentesos, fantasmes i records
Manel Ollé
Les cartes que vénen de lluny, amb segells de la Xina o del Japó, arriben esparses, sovint a destemps, amb el paper mullat, sense remitent i amb una lletra gairebé indesxifrable. Gairebé sempre arriben perquè, de fet, som nosaltres mateixos que ens les hem enviat des de casa, amb criteris de selecció no sempre orientats a un horitzó literari, marcats pel mimetisme editorial mercantilista i mandrós que només s’envia cartes amb les traduccions que han funcionat al món anglòfon o francòfon, o per la curiositat exòtica, el sentimentalisme de postal o el gust voyeur de contemplar biografies de patiment oriental.
Translating Catalan Literature into English
Francesc Parcerisas
In spite of the undoubted importance of Catalan literature from its early beginnings to the 16th century, and then again from the mid-19th century to our day, very few works have been translated into or are even known in English. Sir Thomas Grenville (1755-1846), who had in his library editions of Tirant lo Blanc (1490) and Lo Carcer damor (1493), was clearly an isolated case of such knowledge, and few readers today realize that the first modern Catalan translation of the New Testament (1832) was undertaken in London and printed by the British and Foreign Bible Society.
Catalan languague
Francesc Parcerisas
The evolution and varying fortunes of Catalan
Catalan is one of the Romance languages, like French, Italian, Spanish, Romanian and Portuguese, that come from Latin. Originating in the south of France and the northeast of the Iberian Peninsula, its position on either side of the Pyrenees and bordering the Mediterranean shaped its character, making it a bridge between Iberian and Gallic Romance. It is spoken in an area that stretches from the French department of Pyrénées-Orientales in the north to Alacant (Alicante) in the south, from Lleida (Lérida) and Andorra in the west to the Balearic Islands and Alghero in Sardinia in the east. Including the varieties spoken in Valencia and Majorca, over 9 million people speak Catalan today − more than speak Danish, Finnish or Norwegian − making it unique among Europe’s non-national languages.
Literatura, política i política literària: presències i absències xineses al català
Carles Prado-Fonts
Parlant de la traducció entre cultures, Naoki Sakai va afirmar quelcom que val la pena tenir sempre present: contràriament al que es pugui pensar, la traducció no apropa llengües i cultures, sinó que les separa. No es tracta d’una frase políticament correcta, sens dubte. Però respon a una lògica irrefutable. Gràcies a la traducció ens apropem a l’Altre, ens endinsem en la seva cultura, ens encuriosim per la seva gent, per la seva història, pels seus costums. Però ho fem, justament, perquè ens sabem diferents. Dues persones que ja s’entenen no necessiten traducció. La traducció neix a partir de la percepció de la diferència. I, en aquest sentit, la reforça.
Au risque de l'industrie
Philippe Pujas
Nous allons, pour commencer, parler de temps anciens, c'est-à-dire de temps morts ou en train de mourir. En ces temps-là, comme disent les contes, régnait la diversité. Les pays étaient divers, les langues étaient diverses, les goûts étaient divers. Sur cette diversité, pourtant, flottait un air commun, comme un nuage tranquille, la mode qui se répandait à son rythme en cercles plus ou moins concentriques. Des idées circulaient, des figures se ressemblaient, un art se répandait en prenant son temps et venait pimenter l'art local d'un peu d'exotisme. On voudrait nous faire croire que cela existe encore, et pour nous le faire croire, on a inventé une expression, diversité culturelle.
Das Katalanische und die katalanische Länder
Hans-Ingo Radatz
Das Katalanische ist eine westromanische Sprache, die zwischen dem Okzitanischen und dem Aragonesischen bzw. Kastilischen steht. Während es im Mittelalter noch so viele Gemeinsamkeiten mit seiner Schwestersprache Okzitanisch aufwies, dass die frühe Romanistik Katalanisch für einen okzitanischen Dialekt hielt, hat es sich im Laufe der Jahrhunderte in Wortschatz, Morphologie und Syntax dem Spanischen angenähert, ohne dabei allerdings alle galloromanischen Züge verloren zu haben.
Literatura, mercat i canvis tecnològics
Vicent Salvador
Certament, això que en diuen Literatura és una cosa ben difícil de definir. Producte de la cultura humana, o més exactament de les cultures dels humans, és un fenomen social molt sensible al context. Umberto Eco va encunyar fa anys una frase lapidària que il·lustra aquesta idea: «La literatura no és, sinó que esdevé».
Llengua pròpia, llengua bífida?
Salem Zenia
Permeteu-me començar la meva intervenció amb una anècdota popular. Per comprovar si havia après les lliçons que li donava, el pare va enviar el seu fill al mercat amb l’encàrrec que comprés allò que ell considerés el més valuós o el més dolç. El fill va tornar del mercat amb una llengua de vaca. «Bé, fill meu —va dir el pare—, creus que la llengua és la cosa més dolça i la més valuosa?» «Sí, pare!» —va respondre el fill.
