Thoughts on translation
Article archives
Silvio Berlusconi i els clàssis adaptats al seu món empresarial
Giovanni Albertocchi
Potser la referència a Berlusconi semblaria fora de lloc en un acte com aquest dedicat a la traducció, específicament, en el context italià. En gran mesura és cert, encara que la història que ara explicaré serveix per descobrir certes característiques del personatge que tenen a veure amb la seva ubiqüitat dins el panorama polític, cultural i informatiu a la Itàlia d’aquests últims dos decennis. Serveix alhora per entendre «què passa a Itàlia» i quins són els motius que fan d’aquest país un cas força particular a Europa.
Les traduccions de Yukio Mishima en el context internacional
Mercè Altimir Losada
Un dels escriptors japonesos moderns que han estat més traduïts és Yukio Mishima. El dia de la seva mort prematura, ocorreguda a 45 anys, deixava una obra extensa que abasta un conjunt de quaranta novel·les, divuit obres de teatre, vint volums de contes i un gavadal d’assaigs literaris. Amb 24 anys, arran de la publicació l’any 1949 de la novel·la autobiogràfica Confessions d’una màscara es va convertir en un autor consagrat per el públic lector i els crítics literaris, i en un creador que gaudia del reconeixement d’escriptors de renom com Yasunari Kawabata, que ben aviat li va donar suport i el va animar a dedicar-se a la literatura.
Catalan literature and translation in a globalized world
Carme Arenas i Simona Skrabec
The purpose of this report is to contribute to the debate on the state of literary translation both into and from Catalan in a globalized world.The importance of translation is generally acknowledged in all cultures, as a means to promote knowledge and as an element of construction of a culture and literature.
La censura en la Itàlia del Príncep
Rossend Arqués
Itàlia és un país obscè. Més obscè tal vegada que la majoria de països, encara que no hem d'oblidar l'Espanya dels Gal, els EUA del Watergate, la França de l'escàndol «aliments per petroli» i, en general, el finançament il·legal dels partits i l'incontrastada extensió arreu d'Europa del fenòmen del blanqueig de diner provinent d'activitats mafioses. «Obscè», en un sentit etimològic, vol dir «allò que hi ha darrera de l’escena (skene) principal, als bastidors». Allò, afegeixo, que el poder fa el possible perquè no es vegi.
Translation from Spanish into Catalan during the 20th Century: sketch of a chequered history
Montserrat Bacardí
More than a few readers will, undoubtedly, wonder why translation from Spanish into Catalan should be necessary, since all Catalans understand both languages. On the other hand however, translation from Catalan into Spanish would seem logical, since the average Segoviano or Malagueño is not in a position to be able to read Camí de sirga, for instance. In contrast, Catalans are able to decipher the most abstruse subtleties of any text written in Spanish - the original or source language is completely accessible and intelligible to us. Therefore, the essential primary reason for translation - intelligibility - would not appear to be a motivating factor in translations from Spanish to Catalan.
La traducció del català al castellà: una tradició aleatòria
Montserrat Bacardí
La història dels intercanvis translatius entre aquestes dues llengües tan properes marxa paral·lela a les vicissituds polítiques, econòmiques, socials, culturals... que han viscut. No és pas una relació contínua, ni sovint gaire fluida i, per descomptat, tampoc no és recíproca: si haguéssim de quantificar les traduccions que, al llarg dels segles, s’han dut a terme del castellà al català en comparació amb les que s’han fet del català al castellà, segurament, ens quedaríem curts si ho deixéssim, per fer números rodons, en una proporció d’una a deu.
Capicua, un pont cultural entre les lletres catalanes i portugueses
Sebastià Bennasar
Diuen que el futbol i la literatura són incompatibles. Però no ho deuen ser tant, si escriptors com ara Juan Villoro, Manolo Vázquez Montalbán, Ferran Torrent, Vicenç Villatoro o Nick Hornby han escrit alguns llibres memorables al voltant d’aquest esport, i si fins i tot hi havia concursos de relats breus que havien de centrar el protagonisme de la història en el Barça. Però, la literatura i la traducció, són compatibles?
Literatura popular sèrbia en català
Pau Bori
En aquest article l’autor ens presenta la seva traducció del serbi d’una antologia de relats populars de tradició oral titulada El destí i altres contes dels Balcans (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009). Les rondalles van ser aplegades pel gran folklorista serbi Vuk Karadžić a mitjan segle XIX.
Algunes reflexions sobre la traducció poètica
Antoni Clapés
La poesia de la contemporaneïtat és, sobretot, un afer de llenguatge —un qüestionar-se el valor segur de la llengua— que constitueix la dimensió lingüística darrera per a totes aquelles coses que no poden ser dites altrament. Una activitat que tracta de sotjar l’espai d’allò indicible: transitar per les esquerdes del llenguatge —o provocar aquestes esquerdes per mitjà de la seva fractura— per arribar a parlar de coses que no s’acaben d’entendre des de la racionalitat. «Com més complex és el món, més abstracte esdevé l’art», va ensenyar-nos Paul Klee.
La traducció dels clàssics grecs i llatins: un repàs a la història
Montserrat Franquesa
Les primeres versions dels clàssics en traducció van ser, encara que pugui resultar sorprenent, les del grec al llatí del segle III aC, quan Roma va esdevenir «deixebla» de Grècia. És ben sabut que Roma va imitar la Graecia capta i que els textos literaris grecs eren l’objecte d’estudi a l’escola a l’antiga Roma, sobretot els d’Homer. Els mestres ensenyaven a traduir del grec al llatí, a buscar sinònims exactes i a treballar les expressions. Cap a la meitat del segle II aC, Roma tenia un cos considerable de literatura pròpia que començà a créixer amb l’aportació de les traduccions dels textos grecs. Sens dubte, la més important fou la traducció, vers el 250 aC, de l’Odissea al llatí, obra de Livi Andrònic (280-200 aC) i que constituí la primera versió literària d’Homer, paral·lela, en el temps, a la Bíblia dels Setanta.
Einführung in die Katalanische Lyrik
Johannes Hösle
Die karolingische Mark, von der aus im 9. Jahrhundert, nahezu unabhängig von der im kantabrischen Bergland Alt-Kastiliens einsetzenden Reconquista der „Spanier“, die Rückeroberung der Mittelmeerküste und ihres Hinterlandes begann, deckte sich zum Teil mit dem heutigen Katalonien. Die befestigen Orte nördlich der Pyrenäen und die dort hinführenden leicht zu verteidigenden Gebirgstäler boten Zuflucht, wenn die „fränkischen“ Christen bedroht waren. Enge Beziehungen verbanden Barcelona und seine Umgebung (die Stadt wurde zu Beginn des 9. Jahrhunderts von Ludwig dem Frommen zurückerobert) mit der Provence.
La Màfia contra la literatura
Vicenç Lozano i Alemany
Era el 7 de febrer de 1986. Arribava a l’aeroport de Palerm per cobrir, com a periodista de TV3, l’inici de l’anomenat «maxiprocesso» contra la Màfia que començava dos dies més tard. Serien jutjades per primera vegada 474 persones acusades de tota mena de crims mafiosos. Quan poso els peus a l’aeroport, per la megafonia criden el meu nom: «Dottore Lozano, cabina 2». Vaig a la cabina de telèfon número 2 i no hi ha ningú. Ja m’havien localitzat i identificat.
Language Models and Catalan Translation
Joaquim Mallafrè
The process of how a translator acquires a language appropriate for translation is interesting because it transcends the individual, taking place, as it does in a shared cultural framework, whether in an intra-linguistic or an inter-linguistic community (in both cases the language models with any real influence are limited). In Catalonia, where Catalan has long struggled to survive under the shadow of Spanish, there has been some discussion about language models for translations into Catalan. Under Franco’s dictatorial regime, Catalan was banned in schools and the Catalan cultural tradition was eclipsed by the dominant culture. Thus, the codification and the style of the language have been transmitted by an intelligentsia that was very different from those found in more established societies. For example, the prestigious Catalan poet and translator, Josep Carner, was a symbol of a particular cultural movement at the beginning of the twentieth century, the Noucentisme. This movement belonged to a historical period that could not evolve normally and had no natural continuity. Due to this rupture caused by the Civil War and its aftermath, a present-day reader may find Carner’s style strange. The same is true of the style of Carles Riba, whose translation of The Odyssey is “a model for what some would have whished to be a standard model of cultured Catalan that was brutally frustrated”, according to Parcerisas (1997: 471). Parcerisas includes it amongst “those works that have marked and conditioned how translation has been understood” (485).
Bez egzotike
Igor Marojević
Kada je beogradski pozorišni festival BELEF 2008. u svoju godišnju smotru uvrstio prevod mog komada Nomadi, našao sam se pred problemom u čijoj sam praksi jedanput ranije i sam učestvovao, ali ne tako da ga otrpim na svojoj koži. Naime, kao u niskoprocentualnoj praksi u prevođenju naslova knjiga, pa i filmova, a izgleda i pozorišnih predstava, tekstu je trebalo promeniti naslov. U pitanju je dramski tekst koji je, iako napisan na španskom – što je jedini slučaj da sam nešto izvorno napisao na kasteljanu – premijerno izveden na katalonskom, u maju 2004. godine u Tarasi, u produkciji Instituta za Teatar. Reditelj je inače bio pokojni Đordi Mesaljes, prerano zaboravljeni Katalonac koji je uradio možda najbolju režiju Tomasa Bernharda od svih koje sam video na Iberijskom poluostrvu. Tešim se time što je i Gaudi imao svojih posthumnih momenata lišenih slave, pa evo gde je sada…
Traços en el silenci
Jordi Mas i Manel Ollé
PEN Català ha dedicat el Dia Internacional de la Traducció de 2009 a parlar de la traducció del japonès i del xinès al català. L’influx de la poesia xinesa i japonesa en les nostres lletres ha donat lloc a un ventall molt gran de textos que van des de la traducció estricta fins a la versió lliure i la creació original. Aquest recital vol oferir un tast, necessàriament breu i arbitrari, d’aquesta producció tan rica.
«Dóna gust estar amb ells»
Josep Maria Muñoz
El meu relat comença l’any 1949, quan l’historiador Jaume Vicens Vives, poc després d’haver retornat a la Universitat de Barcelona —de la qual havia estat apartat deu anys abans per la repressió del nou règim franquista—, fa un viatge a Itàlia, el primer que fa a l’estranger després del 1936. Vicens acompanya el seu mestre, Antonio de la Torre, a fer recerca als arxius italians sobre les relacions hispanoitalianes al segle XV, però com que és un historiador que viatja amb els ulls ben oberts, torna amb alguna cosa més que els papers d’arxiu.
Catalan: the Historical and Social Background of a Romance Language
Josep Murgades
Descended from Latin, Catalan at present counts some ten million speakers, making it comparable numerically to both Dutch and the Scandinavian languages. In Spain, it is used in the Principality of Catalonia (capital Barcelona), the Valencia region or País Valencià (named after its capital) and the Balearic Islands (capital Palma de Mallorca); in France, in the Roussillon region (capital Perpignan); and throughout the Principality of Andorra, an independent state where it is the only official language.
Pinzells d'orient: malentesos, fantasmes i records
Manel Ollé
Les cartes que vénen de lluny, amb segells de la Xina o del Japó, arriben esparses, sovint a destemps, amb el paper mullat, sense remitent i amb una lletra gairebé indesxifrable. Gairebé sempre arriben perquè, de fet, som nosaltres mateixos que ens les hem enviat des de casa, amb criteris de selecció no sempre orientats a un horitzó literari, marcats pel mimetisme editorial mercantilista i mandrós que només s’envia cartes amb les traduccions que han funcionat al món anglòfon o francòfon, o per la curiositat exòtica, el sentimentalisme de postal o el gust voyeur de contemplar biografies de patiment oriental.
Fundació Bernat Metge
Marcel Ortín
Instituïda l’any 1922 per a l’estudi i la divulgació dels autors de l’antiguitat, la Fundació Bernat Metge ha intervingut en els camps de l’edició i la traducció, i també, ocasionalment, en el de l’ensenyament (suplint els dèficits de la universitat amb la subvenció de càtedres de llatí i grec i de beques d’estudi a l’estranger per a la formació dels col·laboradors).
Seminaris de traducció a Farrera de Pallars
Iolanda Pelegrí
La Institució de les Lletres Catalanes va iniciar els Seminaris de Traducció Poètica a Farrera de Pallars el novembre de 1998. Va ser una de les primeres activitats que va promoure Francesc Parcerisas que el maig del mateix any havia estat nomenat director de la ILC, i que, ben aviat, a l’estiu, ja havia començat a buscar el lloc i els poetes estrangers per celebrar el primer seminari de traducció poètica.
Literatura, política i política literària: presències i absències xineses al català
Carles Prado-Fonts
Parlant de la traducció entre cultures, Naoki Sakai va afirmar quelcom que val la pena tenir sempre present: contràriament al que es pugui pensar, la traducció no apropa llengües i cultures, sinó que les separa. No es tracta d’una frase políticament correcta, sens dubte. Però respon a una lògica irrefutable. Gràcies a la traducció ens apropem a l’Altre, ens endinsem en la seva cultura, ens encuriosim per la seva gent, per la seva història, pels seus costums. Però ho fem, justament, perquè ens sabem diferents. Dues persones que ja s’entenen no necessiten traducció. La traducció neix a partir de la percepció de la diferència. I, en aquest sentit, la reforça.
El català i els Països Catalans
Hans-Ingo Radatz
El català és una llengua romànica occidental que fa frontera amb l’occità, l’aragonès i el castellà. Mentre que a l’Edat Mitjana encara presentava tantes semblances amb la seva llengua germana d’Occitània que al principi la romanística el considerava un dialecte de l’occità, al llarg dels segles s’ha apropat més al vocabulari, la morfologia i la sintaxi del castellà, però sense arribar a perdre tots els trets gal·loromànics.
Literatura, mercat i canvis tecnològics
Vicent Salvador
Certament, això que en diuen Literatura és una cosa ben difícil de definir. Producte de la cultura humana, o més exactament de les cultures dels humans, és un fenomen social molt sensible al context. Umberto Eco va encunyar fa anys una frase lapidària que il·lustra aquesta idea: «La literatura no és, sinó que esdevé».
Literatura russa en català
Ricard San Vicente
Una breu ullada a les traduccions literàries del rus en català des dels anys seixanta fins avui produeix una impressió decebedora. En els primers anys, quan Espanya ingressa en una relativa normalitat econòmica però en vida encara del dictador, les publicacions, moltes vegades reedicions, no superen l’un o els dos llibres a l’any, ben pocs dels quals són d’escriptors contemporanis.
Sobre els desconeguts coneguts
Simona Skrabec
«La truja que es menja les seves cries» és un dels set contes que Danilo Kiš va reunir sota el títol Una tomba per a Boris Davidovič. Publicat el 1976, aquest llibre va ser un autèntic artefacte explosiu, una bomba de rellotgeria.
Literatures de llengua anglesa en català
Dolors Udina
A l’acte I, escena 3, de Ricard II, el duc de Norfolk és desterrat d’Anglaterra i enviat a l’exili «per no tornar mai més». Quan sent pronunciar aquesta rigorosa sentència, no pensa, primer de tot, en la família ni en els amics, sinó en la llengua anglesa, l’única llengua que ha parlat en els quaranta anys de la seva vida. Deixar Anglaterra, l’any 1595, era abandonar l’anglès. Norfolk s’imagina anant a un món on el seu discurs serà inintel·ligible, i aquest és el primer dolor que l’afligeix, i el més agut. Diu:
De "Tolstoievski" als nostres dies
Helena Vidal
En aquesta breu intervenció voldria mostrar la corba d’evolució de les traduccions del rus al català, des que començaren tímidament a cavall dels segles XIX i XX fins ara; corba que no coincideix amb la del coneixement de la literatura russa a Catalunya, que és una qüestió més complexa, però que és indicadora d’un cert estat de coses.
Llengua pròpia, llengua bífida?
Salem Zenia
Permeteu-me començar la meva intervenció amb una anècdota popular. Per comprovar si havia après les lliçons que li donava, el pare va enviar el seu fill al mercat amb l’encàrrec que comprés allò que ell considerés el més valuós o el més dolç. El fill va tornar del mercat amb una llengua de vaca. «Bé, fill meu —va dir el pare—, creus que la llengua és la cosa més dolça i la més valuosa?» «Sí, pare!» —va respondre el fill.
