Facebook Twitter
Portada > Pescat amb palangre > Les noves tecnologies i la creativitat literària. Una nova esperança o el desastre?

Les noves tecnologies i la creativitat literària. Una nova esperança o el desastre?

Visat núm. 18
(octubre 2014)
per Tsutomu Ide
El 1991, quan va aparèixer el primer navegador per a PC anomenat Mosaic, vam quedar impressionats de la facilitat de manipulació dels fitxers a la xarxa. Va ser en aquella època quan els correus electrònics van començar a substituir moltes trucades telefòniques.

Però això només era el començament. En aquell moment, els experts ja sabien que tindria lloc un canvi dinàmic en el mètode de les telecomunicacions, l’anomenat «Negroponte Switch», que preveia que les tecnologies deixarien de funcionar amb cables per fer-ho sense, però que, en canvi, altres aplicacions tornarien a funcionar amb cables, quan anteriorment ho feien sense. Tots sabíem que les transaccions a través d’Internet serien favorables a la confidencialitat i privadesa. La banca personal i el comerç d’accions, la planificació personal de viatges i els serveis de cites en línia van guanyar terreny ben ràpidament.

Després de vint anys, la gent es mostra entusiasta i sovint fanàtica pel que fa al desenvolupament de tots tipus de dispositius, programaris i serveis. Ara disposem de tauletes i telèfons intel·ligents, xarxa sense fil d’alta velocitat, YouTube, comerç electrònic, serveis de xarxes socials, etc.

A la dècada dels noranta es feien moltes prediccions: disposareu d’un xanadú lliure i ubic d’informació enllaçada en format hipertext de tots els tipus; disposareu de l’immens emmagatzematge del saber públic, així com també de les vostres pròpies biblioteques electròniques; hi haurà sistemes de traducció simultània automàtics amb sistema de reconeixement de veu que permetran la lliure comunicació entre les persones; podreu exposar qualsevol idea o obra fàcilment al món virtual, sense cap frontera; la intel·ligència artificial permetrà la creació de converses naturals; la realitat virtual substituirà moltes realitats, etc.

Abans de referir-me a la situació que vivim actualment, m’agradaria parlar de la creativitat, en concret, de la creativitat literària.

Definir el concepte de «creativitat literària» mitjançant paraules creatives no és gens fàcil, però, al meu entendre, la creativitat literària és la capacitat de seleccionar les paraules de manera implícita o explícita i de manipular les cadenes de les paraules per estimular els nostres sentits amb les interpretacions polisèmiques (amb diversos significats) i, així, mostrar la «realitat» de l’univers.

Avui en dia, disposem d’un gran flux dels textos que circulen per correu electrònic, Twitter, blogs, Facebook, etc. És immens, però, que potser ens trobem en el xanadú de la informació? Són tots aquests textos el resultat de l’escriptura creativa?

Podem escanejar els llibres de la nostra biblioteca i emmagatzemar-los en el magatzem més petit, encara que tinguem milers de llibres. Però, per què els posem nom i els guardem al directori de l’ordinador com si els tinguéssim als prestatges de casa?

Google va intentar crear una biblioteca electrònica gratuïta, però, es tracta d’una biblioteca real o bé d’un gran volum de text amb l’anomenada eina de cerca intel·ligent? Disposem de llibreters intel·ligents a qui fer consultes sobre la informació enllaçada en format hipertext, o no?

La Viquipèdia és l’enciclopèdia gratuïta de referència per a tots nosaltres, però és fiable, la informació que conté? Són tots els continguts també el resultat d’obres creatives? N’hi ha que sí, però, som capaços de distingir quins contenen informació fiable i quins no?

Actualment disposem del servei de consergeria virtual al nostres telèfons intel·ligents i tauletes per reconèixer les vostres veus, introduir-les al motor de cerca i recollir la suposada resposta. Conté, això, l’acció creativa?

Si provem de fer servir el sistema de traducció als ordinadors, sí que obtindrem bones traduccions de les frases més curtes, però els textos llargs i les converses amb expressions dialectals mostraran uns resultats ridículs.

Podem publicar els nostres textos en aquest immens món cibernètic, però, qui els llegirà? De ben segur que un lector sí que el tenim, l’organisme de vigilància de masses.

Avui en dia, els robots amb intel·ligència artificial tenen algunes capacitats pròpies de la conversa natural. Però, com és que s’avergonyeixen de la nostra, en part, contradictòria però intel·ligent noció?

La realitat virtual, com ara les pel·lícules en 3D, ens ofereix la realitat virtual visual basada en la realitat, fins i tot basada en les obres de creativitat literària. Però, com és que de vegades, quan llegim aquests continguts en llibres, notem una manca d’emoció?

La resposta és molt senzilla. Totes aquestes tecnologies són molt útils, però encara es troben molt lluny de les aplicacions humanes reals. El Deep Blue que va vèncer el campió del món d’escacs Garry Kasparov encara no ha arribat al món creatiu de la literatura, però, com és que estem tan impacients respecte a les noves tecnologies?

Penso que hi ha tres elements que estan realment amenaçant la vida de la creativitat.

Primer de tot, passem massa estona en els serveis de xarxes socials. I el que és pitjor, si publiquem qüestions controvertides a la xarxa, ens haurem d’enfrontar a la pressió de l’harmonització i a una espècie de censura comunitària. Això dels serveis de xarxes socials no és realment el punt àlgid del debat, sinó més aviat el llenguatge tipus Disney que s’hi fa servir. També passem moltes hores llegint textos curts i escrivint respostes breus sense una bona redacció, i divertint-vos amb els vídeos de YouTube.

Per altra banda, la gent diu que els serveis de xarxes socials són eines molt útils per a la defensa i la democràcia. En part sí, però, si el vostre govern paga centenars d’agents per crear propaganda al Twitter i en altres xarxes, tal com passa actualment a la Xina, es produiran efectes col·laterals i, encara pitjor, no podrem eliminar la informació anònima o disfressada mitjançant la nostra avaluació creativa.

Ens estem quedant sense temps per al pensament creatiu.

Seguim amb el problema de les duplicacions de pensaments. El pensament creatiu és, d’alguna manera, el resultat de la lectura d’obres creatives del passat. Però les tecnologies ens permeten duplicar, copiar, enganxar i emmagatzemar els textos molt fàcilment. A més, són abundants els textos on no hi figura el nom dels escriptors o bé no s’indica la font original i, dins la xarxa, també hi ha molts textos falsos. A la universitat se’ns ensenya a ser molt curosos amb el tracte dels textos en relació a les referències, però no disposem dels mètodes reals per distingir el text autèntic d’un altre de modificat o bé la referència d’un tercer, tan fàcilment. No podem confiar tant en les noves tecnologies, quan escrivim un text.

Per últim, i la qüestió fonamental, és si els escriptors creatius poden sobreviure en aquest món ple de noves tecnologies. Cal tenir a l’abast escriptors creatius, és clar, però els lectors dediquen menys temps a llegir textos creatius. Sí, aquesta és la realitat, però, podem nosaltres, els escriptors, sobreviure en aquesta nova realitat?

Amazon i altres botigues de llibres electrònics asseguren que proporcionen la gran oportunitat al nou mercat, però, això és realment cert? Sí, és clar, vivim en un món ple de facilitats que ens permeten poder trobar-nos amb els quatre lectors creatius entusiastes, i tot això sense fronteres.

Només m’agradaria afegir una cosa: les noves tecnologies proporcionen l’horitzó real per a la diversitat dels pensaments creatius, les traduccions i l’intercanvi d’idees? Constantment resolem problemes com ara la divisi? digital i el dret d’accedir a la informaci? mitjançant les nostres noves tecnologies, o potser no? O és que potser ja vivim en el nou tipus de societat del Gran Germà, on estem controlats per viure envoltats de textos i d’altra informaci?, guiats cap a uns valors menys creatius, més explotadors i més unilaterals?

L’ésser humà posseeix la perversa naturalesa de desenvolupar noves tecnologies i fer-les servir sense límit fins a trobar-se de cara amb el gran desastre.

Espero que aquest no sigui el cas de la creativitat.

Trobada del Comitè Internacional de Drets Lingüístics i Traducció, Girona, del 25 al 27 de juny de 2014
Traduït per Anna Rosich Soler

Isabel Banal: Llapis trobats, sèrie iniciada el 1999.

Cercador d’articles
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: