Facebook Twitter
Portada > Pescat amb palangre > El niu de llengua

El niu de llengua

Visat núm. 20
(octubre 2015)
per Annika Pasanen
Si veuen que els nens juguen, canten i xerren en la llengua minoritària, sabran que els temps han canviat. A diferència dels escolars kvens, samis o carelians dels anys quaranta del segle passat, els nens dels nius de llengua del nou mil·lenni no veuran la llengua minoritària ni el bilingüisme com una font de vergonya, problemes o experiències traumàtiques, sinó com un tret distintiu absolutament positiu.

Els samis són un poble indígena de l’extrem septentrional d’Europa, on viuen repartits entre quatre països: Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Hi ha nou llengües sami. Els parlants de totes nou es poden entendre entre ells fins a cert punt, però generalment la intel·ligibilitat mútua disminueix en funció de l’augment de la distància geogràfica.

La llengua més parlada és el sami septentrional, amb unes quantes desenes de milers de parlants a Finlàndia, Suècia i Noruega; de les menys utilitzades en queden pocs parlants. Totes les llengües sami es troben amenaçades en diferent grau, i les comunitats que les parlen s’esforcen a revitalitzar-les i a enfortir-les. Una de les eines més efectives per aconseguir-ho és l’activitat dels nius de llengua, que ha jugat un paper cabdal, per exemple, en la revitalització del sami d’Inari, que es parla al nord de Finlàndia.

L’any 1996, el sami d’Inari semblava condemnat irremeiablement a l’extinció. Quedaven uns 350 parlants nadius, la majoria dels quals eren gent gran, tot i que també hi havia un grup més petit de persones de mitjana edat. A més, quedaven uns quants parlants de menys de trenta anys, però ja no n’hi havia cap en edat preescolar. La revitalització de la llengua havia començat feia uns quants anys: l’Associació per a Llengua Sami d’Inari, Anarâškielâ servi, es va fundar el 1986; la revista Anarâš, escrita íntegrament en aquest idioma, es publicava uns quants cops l’any; i de tant en tant apareixien llibres i enregistraments en sami d’Inari. L’idioma s’ensenyava a les escoles com a llengua materna o estrangera, s’organitzaven cursos per a adults esporàdicament, i una hora a la setmana s’emetia programació de ràdio en sami d’Inari. La majoria dels finlandesos ni tan sols sabien que al seu país es parlaven diverses llengües sami, i la d’Inari pràcticament no es veia ni se sentia ni en l'àmbit nacional ni en el local. No semblava que el procés de revitalització aconseguís canviar la precària situació de la llengua, i els nens de la comunitat creixien parlant únicament finès. Hi havia tots els motius per témer que el sami d’Inari desaparegués com a llengua parlada al cap de poques dècades.

El desembre del 2006, l’Associació Anarâškielâ servi va celebrar el vintè aniversari. Van assistir a la festa més d’un centenar de persones pertanyents a tots els grups d’edat, des de nadons fins a gent gran. Gairebé tots els discursos es van fer en sami d’Inari. La mainada corria per l’estança i jugava sota les taules, mentre els seus pares els vigilaven, somrients. La gran diferència respecte al passat era que tots els nens coneixien la llengua de la comunitat. Entenien el que els deien els adults en sami d’Inari i els responien en el mateix idioma, malgrat que utilitzaven el finès entre ells en els seus jocs. Què havia passat els últims deu anys?

Doncs que a Inari s’havia fundat un niu de llengua sami.

Què és un niu de llengua?

Un niu de llengua és un servei de guarderia per a nens en edat preescolar en una zona on es parla una determinada llengua minoritària. Es basa en la mateixa idea que la immersió lingüística completa per a infants: gairebé tots els nens que van al niu de llengua són parlants de la llengua majoritària i, des del primer moment, els cuidadors només els parlen en la llengua minoritària. Els cuidadors no fan servir en cap cas la llengua majoritària, però als nens els permeten utilitzar-la lliurement. Gràcies a la seva capacitat natural per aprendre un idioma, els nens comencen a entendre la llengua minoritària amb molta rapidesa. Normalment ja entenen el llenguatge del dia a dia al niu de llengua al cap de pocs mesos. El que varia molt segons el nen és la rapidesa i la freqüència d'ús. Mentre que alguns nens comencen a utilitzar paraules i frases immediatament i ja són capaços de formular oracions completes durant els primers mesos, a d’altres els calen anys per començar a parlar l’idioma. Uns pocs anys al niu de llengua acostumen a ser suficients perquè un nen assoleixi l’anomenat bilingüisme funcional i sigui capaç, per exemple, de rebre una educació escolar en la llengua minoritària.

Les arrels dels nius de llengua les trobem a l’altra punta del món, a Nova Zelanda. Al començament dels anys vuitanta, els indígenes maoris es van adonar que, si no prenien mesures dràstiques, la llengua maori s’extingiria en les dècades següents. Com que la generació de pares amb fills petits ja s’havia criat parlant anglès, calia trobar una solució perquè els nens poguessin aprendre l’idioma fora de casa. Aquesta necessitat va portar a crear els nius de llengua, és a dir, guarderies en maori, on dones grans que encara el tenien com a llengua materna parlaven als nens tot el dia en aquest idioma. Alguns pares també participaven en les activitats del centre, de manera que aprenien la llengua al mateix temps que els seus fills. Quan els primers nens que havien anat als nius de llengua van assolir l’edat escolar, es va desenvolupar un sistema educatiu en maori, gràcies al qual els nens podien assistir a escoles on la totalitat o bé part de les assignatures s’impartien en la llengua minoritària. En menys de trenta anys, la majoria dels nens maoris s’han pogut beneficiar dels nius de llengua i de l’escolarització en maori, de manera que l’ús de l’idioma també s’ha incrementat significativament dins de la comunitat, més enllà de la guarderia i de l’escola.

Després de l’èxit que van tenir en el cas del maori, els nius de llengua han jugat un paper important en la revitalització d’idiomes com el hawaià o l’irlandès. Els resultats han estat similars a tot arreu: en comparació amb el sistema tradicional d’impartir un parell d’hores de classe d’idioma a la setmana, els nius de llengua són, amb molta diferència, la manera més efectiva d’aconseguir que els nens assoleixin un domini actiu de la llengua minoritària. Per descomptat, els nius de llengua no poden substituir el paper de la llar i dels pares. Un problema que cal tenir en compte és el fet que els nens no acostumen a fer servir la llengua minoritària entre ells en els seus jocs i les seves activitats diàries. Ara bé, si es permet que el domini de l’idioma i la identitat lingüística dels nens es desenvolupin per mitjà de l’escolarització en la llengua minoritària, és molt possible que, quan es facin adults, decideixin parlar-la a casa. Encara no s’han pogut fet gaires estudis a llarg termini sobre aquests resultats, perquè el fenomen dels nius de llengua és relativament nou a tot arreu.

Els nius de llengua al nord d’Europa

Els nius de llengua també són un mètode de revitalització lingüística molt conegut entre les comunitats de parlants de llengües minoritàries de l’Europa septentrional. A Finlàndia, el 1993 es va crear un niu de llengua sami skolt a Sevettijärvi, com un experiment a curt termini, i es va reactivar entre el 1997 i el 2001. Després d’uns quants anys de pausa, l’activitat en llengua sami skolt es va tornar a reprendre el 2008, aquest cop a Ivalo, i poc després es va reobrir el niu de llengua de Sevettijärvi. Els parlants del sami d’Inari, per la seva banda, van començar l’aventura dels nius de llengua obrint un primer centre el 1997, que va estar en funcionament fins al 2001 i es va reobrir el 2010. Així, doncs, l’activitat dels nius de llengua ha estat ininterrompuda al poble d’Inari, on actualment hi ha dos centres en funcionament. Pel que fa al sami septentrional, els primers nius de llengua no han aparegut fins fa pocs anys. Tot i que es tracta de serveis de guarderia en sami septentrional, solen estar destinats als nens que ja parlen la llengua a casa, mentre que, a la majoria dels centres, no s’hi admeten els nens que desconeixen l’idioma. Malgrat tot, la situació del sami septentrional en algunes zones és tan precària que també farien falta nius de llengua per als nens que no han après l’idioma a casa. Actualment, hi ha en funcionament nius de llengua de sami septentrional a Utsjoki, Karigasniemi, Vuotso, Oulu i Hèlsinki; d’aquí a ben poc s’oferirà aquest servei a Rovaniemi. Suècia i Noruega també s’han apuntat a l’experiència dels nius de llengua, almenys a les comunitats de parlants de sami meridional i de sami de Lule.

En el cas que un nen, després d’haver anat a un niu de llengua, hagi d’assistir a una escola en llengua majoritària, és evident que el seu progrés en el domini de l’idioma queda interromput. Per aquest motiu, tots els projectes de nius de llengua dediquen part dels seus esforços a fer que els seus nens puguin continuar la immersió lingüística a l’escola. Les comunitats en què millor s’ha acomplert aquest objectiu han estat les de parlants de sami d’Inari i de sami de Lule. Els nens que van al niu de llengua de Tysfjord (Divttasvuotna) poden rebre la major part de l’educació primària en sami de Lule, si els seus pares així ho volen. Al poble d’Inari, els nens que han anat a un niu de llengua tenen l’opció de formar part de grups reduïts en què s’imparteixen les assignatures en sami d’Inari: durant els primers cursos, en aquests grups reduïts es fan la majoria de les matèries, mentre que a partir de sisè, el nombre d’assignatures que s’hi imparteixen es redueix a una mica més de la meitat del currículum escolar. Pel que fa a l’educació secundària, durant molt de temps el sami d’Inari només s’utilitzava als grups reduïts en les classes de llengua sami, però en els darrers anys també ha esdevingut la llengua d’ensenyament de determinades assignatures de secundària que s’imparteixen en aquests grups. La situació del sami d’Inari ha millorat de manera molt important en els últims anys: l’aprenentatge intensiu de la llengua ha donat com a resultat un augment de parlants adults de diferents àmbits professionals. El sami skolt, per la seva banda, s’ha utilitzat menys com a llengua d’ensenyament, en part a causa de l’escassetat de professors; només s’ha fet servir a Sevettijärvi per impartir algunes matèries de primària, com ara religió ortodoxa. Darrerament també s’han començat a oferir cursos intensius anuals de sami skolt per a adults.

L’any 2008 es va posar en marxar un projecte finançat per la Fundació Cultural Finlandesa amb l’objectiu de promoure els nius de llengua, especialment entre la població ugrofinesa de Rússia. L’encarregada de desenvolupar el projecte era l’Associació Russofinlandesa. Al començament d’aquest segle, el mètode dels nius de llengua només estava en funcionament a una població russa: Uhtua (Kalevala), a la part septentrional de la República de Carèlia. Al niu de llengua d’Uhtua, els nens que parlaven rus a casa tenien l’oportunitat d’aprendre carelià, l’idioma dels seus avis. El projecte dels nius de llengua en ugrofinès tenia com a objectiu difondre informació sobre aquest i altres mètodes de revitalització lingüística a les zones de Rússia on es parlen llengües d’aquesta família. Això s’aconseguia per mitjà de seminaris, entre d’altres activitats, que s’organitzaven a diferents zones conjuntament amb els representants locals. Mentre es duia a terme el projecte, es va fer evident que les circumstàncies actuals de Rússia suposaven tot un repte per a la creació de nius de llengua. A la Rússia actual, la utilització d’un idioma que no sigui el rus a la guarderia o a l’escola es considera una proposta totalment radical, si no sospitosa o fins i tot il·legal. Tot i això, es tracta d’un assumpte que concerneix els drets lingüístics dels parlants de llengües minoritàries, i Rússia s’ha compromès amb aquests drets tant en la seva legislació estatal com en un grapat de tractats internacionals. Com a resultat directe o indirecte del projecte de nius de llengua en ugrofinès, moltes guarderies de les zones de Rússia on es parlen llengües uràliques van començar a fer servir la llengua minoritària. Per exemple, a la República dels Komis es van crear diversos grups d’immersió lingüística en llengua komi, mentre que a la península de Taimir es van començar a utilitzar nius de llengua per revitalitzar les llengües nenets i nganasan, greument amenaçades. Un dels principals esculls per establir nius de llengua a Rússia és que, en la major part del territori, el sistema escolar utilitza el rus com a idioma únic. Per tant, si la llengua minoritària no es parla a casa, es corre el risc de perdre el domini de l’idioma assolit al niu de llengua i d’oblidar-lo del tot durant l’etapa escolar. Això no obstant, se sap que fins i tot un període curt de bilingüisme resulta beneficiós per al desenvolupament cognitiu dels nens. A més, en aquests casos el niu de llengua pot funcionar com a incentiu per a revitalitzar l’idioma en el conjunt de la comunitat i convertir-se en una motivació per als pares i els avis per activar i enfortir l’ús de la seva llengua pròpia.

El perquè dels nius de llengua

La transmissió lingüística intergeneracional és l’indicador més important de la vulnerabilitat i la vitalitat d’un idioma. Si els nens d’una comunitat de parlants d’una llengua minoritària no aprenen a parlar-la, o si només ho fa una petita part d’ells, és evident que el futur d’aquest idioma està amenaçat. En moltes comunitats, el problema és que els pares amb nens petits donen importància a la seva llengua minoritària i voldrien que els seus fills l’aprenguessin, però són incapaços de transmetre’ls-la a casa perquè ells mateixos no la dominen. En casos com aquest, hi ha dues possibles maneres de superar l’obstacle: la primera és que els pares aprenguin la llengua minoritària, per exemple assistint a cursos, i l’adoptin com a llengua familiar. Aquesta és la solució ideal perquè, com que la llengua minoritària es converteix en la comuna de tota la família, els nens assoleixen un domini actiu de l’idioma de la manera més efectiva possible, que és parlant-lo a casa. Malgrat tot, el problema és que, per aprendre la llengua, els pares han de fer un esforç enorme, cosa que molts no es poden permetre perquè els ho impedeixen les obligacions laborals i familiars. En aquest aspecte, la segona opció resulta més fàcil: intentar transmetre la llengua als fills fora de casa, portant-los a un niu de llengua i/o a una escola en llengua minoritària. La capacitat d’aprendre un idioma és molt més gran en els nens que en els adults, de manera que, en un niu de llengua, l’idioma s’aprèn fàcilment en el transcurs de les activitats del dia a dia, sense necessitat de cap estudi o esforç especial.

Per descomptat, però, la transmissió lingüística fora de l’entorn familiar presenta també diversos problemes. Els pares poden pensar que el niu de llengua o l’escola s’ocupen de tot i que ells no s’han de preocupar d’aprendre l’idioma. Però és important que els pares també aprenguin la llengua minoritària, fins i tot en el cas que vulguin continuar parlant la majoritària a casa. Com menys senti el nen la llengua minoritària fora del niu de llengua o de l’escola, més probable és que no acabi sent el seu idioma natural de comunicació que després pugui transmetre als seus fills. El nen també percep l’actitud dels pares envers la llengua minoritària. Si els pares no fan l’esforç d’aprendre-la, pot ser que el fill tampoc no es vulgui prendre la molèstia d’utilitzar-la. El niu de llengua no pot reemplaçar de cap manera el paper dels pares en la transmissió lingüística; només el pot complementar parcialment.

Per què els nius de llengua són una part tan important de la revitalització de les llengües amenaçades? Amb poques paraules: 1. El principal motiu de fracàs del procés de revitalització és que només sigui un objectiu compartit per un petit grup d’activistes: professors, investigadors, polítics i membres d’ONG. Un dels avantatges dels nius de llengua és que involucren la comunitat sencera, sense excloure’n la gent del carrer. 2. Els nius de llengua constitueixen la base de tots els altres esforços de revitalització. Al capdavall, si el nen no parla l’idioma, la resta d’esforços de revitalització seran inútils: les revistes, els llibres, els materials didàctics, els programes de ràdio i televisió, els cursos de llengua o qualsevol activitat d’estandardització. Totes aquestes eines resulten necessàries per enfortir la situació d’un idioma, però, massa sovint, no es dóna l’atenció adequada a la transmissió lingüística als nens. Un altre error comú és creure que els nens assoleixen un domini actiu de l’idioma per si sols o mitjançant les dues hores setmanals de les matèries escolars impartides en la llengua minoritària. 3. El fet que la mainada parli la llengua minoritària és un factor terapèutic per a tota la comunitat. És habitual que els parlants, en especial els de la generació més gran, hagin interioritzat la idea que parlar el seu idioma és dolent o innecessari, i que només el poden utilitzar amb els de la seva mateixa generació. Si veuen que els nens juguen, canten i xerren en la llengua minoritària, sabran que els temps han canviat. A diferència dels escolars kvens, samis o carelians dels anys quaranta del segle passat, els nens dels nius de llengua del nou mil·lenni no veuran la llengua minoritària ni el bilingüisme com una font de vergonya, problemes o experiències traumàtiques, sinó com un tret distintiu absolutament positiu.

Trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics a Barcelona, del 21 al 23 d’abril del 2015
Traduït per Maria Bosom

Isabel Banal: Llapis trobats, sèrie iniciada el 1999.

Cercador d’articles
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: