Facebook Twitter
Portada > Pescat amb palangre

Pescat amb palangre

Arxiu d’articles

Silvio Berlusconi i els clàssics adaptats al seu món empresarial
Giovanni Albertocchi

Potser la referència a Berlusconi semblaria fora de lloc en un acte com aquest dedicat a la traducció, específicament, en el context italià. En gran mesura és cert, encara que la història que ara explicaré serveix per descobrir certes característiques del personatge que tenen a veure amb la seva ubiqüitat dins el panorama polític, cultural i informatiu a la Itàlia d’aquests últims dos decennis. Serveix alhora per entendre «què passa a Itàlia» i quins són els motius que fan d’aquest país un cas força particular a Europa.

Traduir poesia d’ahir i d’avui
Vicent Alonso

La meua contribució a la traducció de poesia d’ahir i d’avui al català és més aviat escassa. A la d’avui tan sols hi he contribuït amb la versió de «Pensées sous les nuages», un conjunt de poemes que constitueixen la segona part del llibre del mateix títol de Philippe Jaccottet (1983), que aparegué a la revista Daina, 1 (1983).

Les traduccions de Yukio Mishima en el context internacional
Mercè Altimir Losada

Un dels escriptors japonesos moderns que han estat més traduïts és Yukio Mishima. El dia de la seva mort prematura, ocorreguda als quaranta-cinc anys, deixava una obra extensa que abasta un conjunt de quaranta novel·les, divuit obres de teatre, vint volums de contes i un bon nombre d’assaigs literaris. Amb vint-i-quatre anys, arran de la publicació l’any 1949 de la novel·la autobiogràfica Confessions d’una màscara es va convertir en un autor consagrat per al públic lector i als crítics literaris, i en un creador que gaudia del reconeixement d’escriptors de renom com araYasunari Kawabata, que ben aviat li va donar suport i el va animar a dedicar-se a la literatura.

Traduir una obra d’un univers cultural diferent
Mercè Altimir Losada

Com ha estat prou dit i repetit, a l’hora de traduir una obra d’un univers cultural diferent del propi, tant és un perill l’exotisme gratuït com l’assimilació que difumina la diferència. Quan una paraula, un objecte o una idea no existeix en la llengua de traducció, queda l’opció de la nota, una manifestació visible del traductor. Però hi ha, també, una altra manera de fer-se present, nascuda de la nostra inconeguda i irredempta inclinació a llegir en el semblant l’idèntic, que fa que treballem sota l’imperatiu de la identificació gruixuda.

Apunts sobre una possible ètica del traductor literari
Mercè Altimir Losada

Hi hauria d’haver un llindar, infranquejable o porós però sempre present, que separés els principis d’un art a-passionat d’una aplicació de tècniques. És la mateixa frontera que caldria establir entre la reflexió de la traducció com a creació i la seva submissió actual a les teories dominants de la lingüística o de les anomenades ciències cognitives. Convençuts que una passió pot arribar a ser un neguit intolerablement golafre, preferim anomenar desig a allò que impulsa el rejoveniment inherent a l’acte de traduir.

L’aventura de traduir
Ester Andorrà, Marc Romera i Ignasi Pàmies

Al començament, LaBreu era un projecte centrat en la literatura escrita originalment en català, que va néixer amb la modesta intenció de traslladar la prosa digital i la poesia oral al món de Gutenberg. Tot just ara fa deu anys que vam dur a la impremta una antologia de la revista Paper de Vidre. I un any més tard, el febrer de 2006, naixia la col·lecció Alabatre, amb els poemaris de Jordi Vintró, Josep Pedrals i Andreu Subirats, alguns dels poetes habituals de l’(H)original.

La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat
Carme Arenas i Simona Škrabec

El present informe es proposa incidir en el debat sobre l’estat de la traducció literària en català i del català en un món globalitzat. De tothom és sabuda la importància de la traducció en totes les cultures, com a foment del coneixement i com a element de construcció d’una cultura i d’una literatura.

La censura en la Itàlia del Príncep
Rossend Arqués

Itàlia és un país obscè. Més obscè tal vegada que la majoria de països, encara que no hem d’oblidar l’Espanya dels GAL, els Estats Units del Watergate, la França de l’escàndol «aliments per petroli» i, en general, el finançament il·legal dels partits i la incontrastada extensió arreu d’Europa del fenomen del blanqueig de diner provinent d’activitats mafioses. «Obscè», en un sentit etimològic, vol dir «allò que hi ha darrera de l’escena (skene) principal, als bastidors». Allò, afegeixo, que el poder fa el possible perquè no es vegi.

La literatura italiana en la literatura catalana
Rossend Arqués

La literatura italiana és present en la literatura catalana des de gairebé els inicis mateixos d’aquesta última. Les traduccions de moltes obres italianes, començant per la de la Divina Comèdia d’Andreu Febrer o l’anònima del Decameró de Boccaccio, per no parlar de les de l’obra llatina de Petrarca, han estat essencials per construir la poesia i la prosa catalana del Renaixement.

Anostrar o estrangeritzar? Heus aquí el dilema del traductor (per molt invisible que sigui)
Rossend Arqués

En el fons Bonaventura Villaspinosa de la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus hi ha una carta mecanografiada del metge-traductor de Reus dirigida a l'editor i traductor barceloní Francesc Vallverdú a propòsit de la versió de l'Orlando furiós d'Ariosto que havia fet el reusenc i que estava a punt de ser editada dins la col·lecció les Millors obres de la Literatura Universal.

La traducció del castellà al català al segle XX. Esbós d’una història accidentada
Montserrat Bacardí

De ben segur, a més d’un lector, en llegir el títol d’aquest escrit, li ve una pregunta al cap: per què cal traduir, del castellà al català, si tots els catalans entenem les dues llengües? A l’inrevés, és clar que té sentit, l’operació, atès que un segovià o un malagueny corrents no poden llegir Camí de sirga. Però, nosaltres, bé podem copsar les subtileses més recòndites de qualsevol text escrit en castellà. La llengua original, o de partida, ens resulta diàfana, transparent. Així doncs, la raó primera de la traducció, la intel·ligibilitat, no es dóna en el sentit castellà-català.

La traducció del català al castellà: una tradició aleatòria
Montserrat Bacardí

La història dels intercanvis translatius entre aquestes dues llengües tan properes marxa paral·lela a les vicissituds polítiques, econòmiques, socials, culturals... que han viscut. No és pas una relació contínua, ni sovint gaire fluida i, per descomptat, tampoc no és recíproca: si haguéssim de quantificar les traduccions que, al llarg dels segles, s’han dut a terme del castellà al català en comparació amb les que s’han fet del català al castellà, segurament, ens quedaríem curts si ho deixéssim, per fer números rodons, en una proporció d’una a deu.

Història de la traducció literària
Montserrat Bacardí

De la mateixa manera que resulta difícil de precisar el moment exacte en què es comença a conrear una llengua literària medieval, ho és delimitar quan es comença a traduir des d’altres llengües.

Les traduccions «innecessàries»
Montserrat Bacardí

Se sol donar per descomptat que la traducció obeeix, en primer terme, a una necessitat peremptòria de comprensió d’un missatge indesxifrable, sia oral o sia escrit. La intel·ligibilitat sembla l’origen de l’exercici de transvasament d’una llengua «estrangera» a una altra de «pròpia». Com que la majoria de lectors catalans no entenem el rus, ens fem càrrec, col·lectivament, que cal traduir Guerra i pau o Crim i càstig, de la mateixa manera que tan sols per mitjà de traduccions són llegits massivament textos fundacionals de la civilització occidental com ara la Bíblia, l’Odissea, la Divina Comèdia o les tragèdies de Shakespeare.

Ibsen i Fosse, contemplant els fiords
Carles Batlle

Henrik Ibsen és un dels referents capitals del Modernisme català. Això és un fet prou divulgat i conegut de tothom. Ara bé, que sigui conegut no suposa que s’hagi aprofundit prou en els factors que en van facilitar l’assimilació, ni que s’hagi parat atenció en la diversitat de lectures que van propiciar els seus textos.

Capicua, un pont cultural entre les lletres catalanes i portugueses
Sebastià Bennasar

Diuen que el futbol i la literatura són incompatibles. Però no ho deuen ser tant, si escriptors com ara Juan Villoro, Manolo Vázquez Montalbán, Ferran Torrent, Vicenç Villatoro o Nick Hornby han escrit alguns llibres memorables al voltant d’aquest esport, i si fins i tot hi havia concursos de relats breus que havien de centrar el protagonisme de la història en el Barça. Però, la literatura i la traducció, són compatibles?

Les complicades relacions culturals entre Catalunya i Portugal
Sebastià Bennasar

Les relacions culturals entre Catalunya i Portugal sovint han estat complicades i impulsades per persones particulars que creien que era necessari establir un pont de comunicació entre els dos territoris de la península Ibèrica. El poeta Joan Maragall ja va qualificar les dues nacions com «uns apartats germans» (expressió que ha servit de títol per a un llibre editat per Víctor Martínez-Gil precisament sobre la relació entre aquests dos territoris) i en certa mesura és així, atès que el desconeixement a banda i banda de la península de la realitat de l’altre país és notable. Per posar un simple exemple clarificador: cap diari català no té, a dia d’avui, novembre de 2011, corresponsal a Lisboa, com tampoc no en té TV3.

Literatura popular sèrbia en català
Pau Bori

En aquest article l’autor ens presenta la seva traducció del serbi d’una antologia de relats populars de tradició oral titulada El destí i altres contes dels Balcans (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009). Les rondalles van ser aplegades pel gran folklorista serbi Vuk Karadži? a mitjan segle XIX.

Les connexions entre les literatures catalana i sèrbia
Pau Bori

Les connexions entre les literatures catalana i sèrbia no són pas profuses, tot i els sorprenents paral·lelismes històrics i els esforços fets pels traductors en els darrers anys. Josep Carner va ser el primer en traduir una peça literària sèrbia al català.

Després de Babel. Tres apunts
Enric Bou

En un món, el nostre, víctima de la maledicció de Babel, qualsevol intent de comunicació entre éssers humans que provenen de països diferents és en mans de la traducció i la interpretació. Condemna o guardó, els pobles, la humanitat, hem viscut durant segles amb la necessitat de comunicar-nos, i per tant, d’entendre el que diuen i escriuen en altres llengües. De ben jove em van venir ganes d’eliminar el problema i aprendre totes les llengües possibles per evitar el peatge de la traducció, anant directament a les fonts. Aviat vaig comprovar que el meu intent era una follia inassolible.

El delit del dialecte: un passeig per la situació italiana
Caterina Briguglia

A la veïna Itàlia, sembla que el dialecte no perilla de mort. Ans al contrari, lluitant contra una dialectofòbia imperant durant molt de temps, avui dia destaca com a recurs expressiu cada cop més viu. Ho demostren les tendències de la música i del teatre contemporanis, i encara més del cinema que, del neorealisme ençà, ha atorgat al repertori dialectal el paper de coprotagonista.

The deepness of the narrow margins
Teresa Salema Cadete

The dignity of the translator as a co-author must be defended and promoted in a context of a mutual relationship between author and text, as well as time and space of the material existence conditions of both. When a text is translated, the web of such relationships becomes correspondingly complex.

En l’absoluta necessitat de trair quan ens trobem en la traducció
Teresa Salema Cadete

Quan formulem una acusació de «traïció» ens hauríem de preguntar des de quin punt de vista estem parlant o escrivint, ja que en aquesta etiqueta podrien trobar-se implícites algunes afirmacions essencialistes.

L'aventura de traduir obres en dialecte
Clara Capalleras Salvo

La traducció d’una obra original, en la qual el dialecte desenvolupa una funció principal, sempre és un gran repte traductològic. Hem parlat amb Pau Vidal i Víctor Obiols sobre la seva experiència en la traducció de dialecte.

Contar històries, traduir històries
Ovidi Carbonell Cortés

Hi ha un dilema que sembla que es planteja en tota traducció. Cal traduir allò que és? O allò que voldríem que fos? Tothom dirà que traduir és transmetre la informació exacta de l’original; en cas contrari, no traduïm, sinó que fem una altra cosa: adaptem, modifiquem, mitjancem, subvertim…

Traductor abandonat?
Stefano M. Cingolani

No soc traductor, vull dir professional. He traduït alguns poemes a l’italià per uns amics i dos o tres articles. Tampoc, s’ha de dir, llegeixo gaire en traducció, darrerament. Si puc llegeixo en original —anglès, francès, italià, llatí català o espanyol— i si no puc, tendeixo a no llegir, amb puntuals excepcions. Això no vol dir, tanmateix, que no m’interessin alguns problemes que pot plantejar la traducció. Almenys alguns aspectes particulars.

Algunes reflexions sobre la traducció poètica
Antoni Clapés

La poesia de la contemporaneïtat és, sobretot, un afer de llenguatge —un qüestionar-se el valor segur de la llengua— que constitueix la dimensió lingüística darrera per a totes aquelles coses que no poden ser dites altrament. Una activitat que tracta de sotjar l’espai d’allò indicible: transitar per les esquerdes del llenguatge —o provocar aquestes esquerdes per mitjà de la seva fractura— per arribar a parlar de coses que no s’acaben d’entendre des de la racionalitat. «Com més complex és el món, més abstracte esdevé l’art», va ensenyar-nos Paul Klee.

El teatre català actual passa per un bon moment
Jordi Coca

La situació del teatre català actual concita unanimitat: la nostra dramatúrgia passa per un bon moment des de punts de vista quantitatius i per la diversitat de les propostes. De fet, en l’escena catalana potser mai no havien coincidit tants factors favorables com ara. D’una banda, amb la solució democràtica a la dictadura, Catalunya va recuperar a partir de 1977 una part de la seva sobirania que, posteriorment, a través de l’Estatut d’Autonomia aleshores semblava garantir el control d’algunes àrees, com per exemple cultura. De l’altra, els polítics de la nova situació van ser interessadament sensibles al fet que el teatre no és possible sense públic i que, per tant, és un art eminentment social.

Del món a casa
Josep Cots

Crec que hi ha obres literàries que val la pena de llegir per més que quedin molt lluny dels referents culturals propis. Són obres que, malgrat que potser ens parlen de gent i de paisatges que no coneixem, malgrat que potser ens plantegen situacions absolutament alienes a nosaltres, toquen qüestions que van més enllà de les particularitats del seu context de creació.

Qui paga els ous?
Jordi Cussà i Anna Casassas

La traducció no sols és un art amb totes les lletres, en un sentit és el més important. Si imaginem un món sense traduccions de cap classe, el resultat és que pràcticament no tindríem literatura de cap classe. Només l’escrita en la pròpia llengua i encara, perquè els nostres mestres també s’haurien ressentit de la falta de mites, referents i pautes, i haurien estat menys magistrals.

El vell malentès de la traducció literària
Miquel Desclot

La valoració que el món editorial fa de les traduccions que encomana, en funció de la raresa de la llengua de partida, és el primer indici del malentès fonamental que s’arrapa a la figura de la traducció literària, com l’heura que asfixia el freixe.

La relació entre la literatura russa i la catalana
Xènia Dyakonova

Una manera possible de veure la relació entre la literatura russa i la catalana seria analitzar-la a través de les figures dels traductors. Precisament ells, els noms dels quals tan sovint s’obliden, i a vegades ni tan sols consten en els catàlegs de les biblioteques i les llibreries, són els veritables «culpables» i protagonistes d’un intercanvi cultural que es va iniciar en els últims vint anys del segle XIX.

Traduir: la passió per reescriure
Ramon Farrés

L’impuls de traduir va sorgir en mi immediatament després de l’impuls d’escriure. Conservo una llibreta on vaig copiar els primers poemes que vaig confegir, en català, dels catorze als disset anys, i entre ells ja hi ha una versió de la famosa "Rima IV" del poeta romàntic castellà Gustavo Adolfo Bécquer. De la mateixa manera que ja de ben jove sentia la necessitat de transformar en paraules una experiència o una emoció íntimes, també vaig sentir molt aviat la necessitat de traslladar a les paraules de la meva tribu una experiència de lectura en una altra llengua que m’havia provocat una sacsejada interior. Des de llavors traduir ha estat per a mi una altra manera d’escriure.

L’anar i venir dels dramaturgs catalans: un nou cosmopolitisme
Sharon G. Feldman

La conjunció entre viatges i traducció ha estat un baròmetre habitual de la vitalitat del panorama teatral català. A Catalunya la mobilitat acostuma a ser sinònim de prestigi, i l’èxit en teatre sovint es mesura en funció de l’abast i el reconeixement internacionals. A més a més, en el cas dels dramaturgs que escriuen en català, sempre conscients de la precària situació de la seva llengua i la seva identitat cultural, la posició paradoxal tant de distància com de proximitat política que mantenen amb Espanya n’ha accentuat, potser, l’anhel de pertànyer a una esfera global més gran.

La traducció dels clàssics grecs i llatins: un repàs a la història
Montserrat Franquesa

Les primeres versions dels clàssics en traducció van ser, encara que pugui resultar sorprenent, les del grec al llatí del segle III aC, quan Roma va esdevenir «deixebla» de Grècia. És ben sabut que Roma va imitar la Graecia capta i que els textos literaris grecs eren l’objecte d’estudi a l’escola a l’antiga Roma, sobretot els d’Homer. Els mestres ensenyaven a traduir del grec al llatí, a buscar sinònims exactes i a treballar les expressions. Cap a la meitat del segle II aC, Roma tenia un cos considerable de literatura pròpia que començà a créixer amb l’aportació de les traduccions dels textos grecs. Sens dubte, la més important fou la traducció, vers el 250 aC, de l’Odissea al llatí, obra de Livi Andrònic (280-200 aC) i que constituí la primera versió literària d’Homer, paral·lela, en el temps, a la Bíblia dels Setanta.

A la recerca de les arrels gregues
Montserrat Franquesa

Fou durant el Renaixement quan es va emprendre la traducció a les llengües modernes de les principals obres de la literatura grega i romana, precisament quan van passar dels manuscrits a la impremta i, en conseqüència, a la divulgació. Entre els segles XV i XVI, obres clàssiques de tots els gèneres van ser versionades per primera vegada i van enriquir automàticament la llengua i el pensament del francès, de l’espanyol, de l’anglès, de l’alemany, de l’italià i també del català.

Degusteu el Diccionari de la traducció catalana, llegiu-lo...
Montserrat Franquesa

...la història de la literatura catalana l’haurà de tenir en compte». Amb aquests consells i bon pronòstic tanca Joaquim Mallafrè el pròleg del Diccionari de la traducció catalana, dirigit per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol, que va veure la llum el novembre de 2011.

El lloc preeminent de la literatura neogrega a casa nostra
Montserrat Franquesa

La literatura neogrega a casa nostra és coneguda fonamentalment gràcies a una sèrie de traduccions que per la seva importància i per la dels traductors que les van fer possibles han arribat a ocupar un lloc preeminent dins de la història de la traducció als Països Catalans.

Els autors llatins i els catalans
Montserrat Franquesa

No totes les obres dels autors llatins van gaudir de la mateixa fortuna en la seva arribada a les diferents llengües. En general, una de les primeres llengües receptores va ser el francès, a causa, sens dubte, de la força classicista que es va viure a França a partir de 1550. La segona llengua d’arribada va ser l’espanyol, a certa distància de l’anglès, de l’alemany, de l’italià i també del català, que des d’època medieval té una rica presència de traduccions. De fet, però, mentre que el francès acumula més traduccions primerenques en vers, l’alemany és el primer a afrontar la traducció de la rica prosa de Tàcit.

El caràcter esporàdic de la traducció de la literatura neogrega
Joaquim Gestí

El caràcter esporàdic i fragmentari de la traducció de obres de la literatura neogrega en català durant més de vuitanta anys, ha sofert un veritable canvi en els darrers vint. El nombre de traduccions s’ha incrementat i, en certa manera, normalitzat.

La literatura basca més enllà dels tòpics i dels temes recurrents
Pau Joan Hernàndez

El fet que dos novel·listes bascos —Unai Elorriaga amb Un tramvia a SP i Kirmen Uribe amb Bilbao-New York-Bilbao— hagin guanyat amb pocs anys de diferència el Premio Nacional de Literatura espanyol ha contribuït a cridar l’atenció sobre aquesta literatura i qui sap si sobre el mateix País Basc (Euskal Herria) més enllà dels tòpics i dels temes recurrents.

Introducció a la poesia catalana
Johannes Hösle

La Marca Hispànica, des d’on va començar la Reconquesta de la costa mediterrània i el seu interior, gairebé amb independència de la «Reconquista» dels «espanyols» iniciada a les muntanyes cantàbriques de Castella la Vella, correspon en part a l’actual Catalunya. Les poblacions fortificades del nord dels Pirineus i les valls muntanyenques per on s’hi arribava, tan fàcils de defensar, es van convertir en un refugi per als cristians «francs» cada vegada que se sentien amenaçats. Barcelona i els seus voltants (Lluís I el Piadós havia reconquerit la ciutat a principi del segle IX) mantenien estretes relacions amb la Provença.

La importància de la traducció
Laura Huerga

El passat 8 de setembre, el col·lectiu d’editorials Llegir en Català (LEC), juntament amb les editorials Periscopi, LaBreu i Raig Verd, vam organitzar una taula rodona per discutir sobre els avantatges i els inconvenients que suposa per als traductors el fet de treballar amb editorials independents.

El traductor literari a l’era digital
Teresa Iribarren i Donadeu

Des de fa segles el traductor no només ha estat el mediador per excel·lència entre diferents sistemes literaris, sinó que també ha contribuït a establir llaços de diversa índole entre comunitats amb parles distintes. Més enllà de traslladar obres d’una llengua a una altra, molts traductors —sovint també autors amb creació pròpia— s’han consagrat a dur a terme una tasca de divulgació cultural entre pobles més o menys allunyats geogràficament, o fins i tot que cohabiten en un mateix territori, a fi de desvetllar un interès (idealment) mutu i, al capdavall, de propiciar una major entesa quan no es parla el mateix idioma ni es comparteixen uns mateixos imaginaris.

La Fira de Frankfurt (un abans i un després)
Jordi Jané i Lligé

Per definir l’impacte que va tenir la Fira de Frankfurt de 2007 en la difusió internacional de la literatura catalana pot resultar útil la comparació amb la significació que les Olimpíades de 1992 van tenir per Barcelona, salvant les manifestes distàncies existents entre ambdós esdeveniments.

The Farther from Motherland, the Closer to Mother Tongue
Bei Ling

In my many years of exile, and also in Taipei, writing this speech in the campus library of the National Taiwan Normal University in Gongguan, two poetic quotes from ancient Chinese sources have kept on coming up in my mind. 2300 years ago in the state of Chu, the great poet Qu Yuan exhorted himself in this way: "The road is endlessly far, but I am striving for truth above and below." This is from his most famous work, the Lisao, which could be translated as Parting Grief, a Raving Grief of Parting. And from Qu Yuan's fate we can see that he was maybe the earliest model of a poet in exile. He was sent away by King Huai, first to another city, then further away south of the Yangtze river. In exile, Qu Yuan wrote his famous works, seven long poems, one of them the Lisao I have just quoted.

L’asturià, una llengua vella i bella
Jordi Llavina

L’asturià —cal mirar d’evitar el terme bable, que parteix d’una designació pejorativa— és una llengua vella, i bella, que viu des de temps antics una situació molt precària. No del tot acceptada en el seu propi país, l’asturià està sotmès, una vegada i una altra, a debats interminables sobre la seva necessària normalització, que no acaba mai d’arribar ni d’enfilar-se.

Entrevista a Marta Rojals
Alexis Llobet

Marta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975), ha publicat les novel·les Primavera, estiu, etcètera (2011) i L’altra (2014), dos grans èxits de vendes i de crítica. En aquesta entrevista, feta per Internet el 21 i el 26 de novembre del 2014, hi explica la seva visió de la llengua, el tractament que hi dóna a les novel·les i la relació que ha tingut amb els correctors de Vilaweb, diari en el qual es va donar a conèixer.

Les traduccions de Proa, a tot vent
Josep Lluch

Si una editorial té una activitat important durant més de vuitanta anys, això vol dir que compleix una funció dins el sistema cultural i comercial del país. És el cas d’Edicions Proa, nascuda l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a dos activistes culturals de Badalona: Josep Queralt i Marcel·lí Antich.

La Màfia contra la literatura
Vicenç Lozano i Alemany

Era el 7 de febrer de 1986. Arribava a l’aeroport de Palerm per cobrir, com a periodista de TV3, l’inici de l’anomenat «maxiprocesso» contra la Màfia que començava dos dies més tard. Serien jutjades per primera vegada 474 persones acusades de tota mena de crims mafiosos. Quan poso els peus a l’aeroport, per la megafonia criden el meu nom: «Dottore Lozano, cabina 2». Vaig a la cabina de telèfon número 2 i no hi ha ningú. Ja m’havien localitzat i identificat.

Models de llengua i traducció catalana
Joaquim Mallafrè

L’autor estudia el procés d’adquisició d’una llengua adequada per a la traducció literària, en un equilibri entre l’experiència personal i els models de llengua establerts. La traducció moderna al català ha contribuït al coneixement de les obres mestres universals, tot aspirant a restablir el català com a llengua literària. L’anàlisi de dues conegudes col·leccions de traduccions literàries mostra tendències d’estil, llengües escollides, gèneres, i el context social i cultural en el qual es produeixen aquestes traduccions.

Sense exotisme
Igor Marojevi?

Quan el festival de teatre BELEF 2008 va seleccionar, per a la seva mostra anual, la traducció del meu drama Els nòmades, em va posar davant d’un problema que en la praxi de traductor ja l’havia viscut, però no pas en la pròpia pell. Calia, com passa de tant en tant amb les traduccions de llibres, amb les pel·lícules i, també, amb dels espectacles teatrals, canviar el títol del text.

La traducció com una experiència radical i fonamental
Adre Marshall

Com a representant del PEN Sud-africà en aquesta conferència a Girona, primer de tot m’agradaria retre homenatge a Anthony Fleischer, president del PEN Sud-africà durant molts anys, que ens ha deixat no fa gaire.

Some thoughts on translation and minority languages in South Africa
Adre Marshall

The Constitution of South Africa – widely regarded as one of the best in the world in terms of recognition of human rights – guarantees the protection of all its eleven official languages. In practice, however, it is proving difficult to give all languages equal recognition and status. Significantly, the national motto on our coat of arms is in one of the San/Bushman languages, !Xam, which is now extinct. The motto is a telling one: "people who are different come together", an ideal, an aspiration, fervently pursued by our first post-apartheid president, Nelson Mandela, who espoused the policy of reconciliation and was dedicated to the ideal of protecting and promoting this cultural and linguistic diversity.

Tot llenguatge literari té un poder creatiu?
Émile Martel

Primer de tot, permeteu-me agrair als organitzadors d’aquesta trobada la seva fantàstica acollida. El nom d’aquesta ciutat té un lligam molt estret amb els drets lingüístics. El PEN Català està fermament vinculat a les grans causes que defineixen el PEN. Nosaltres, el PEN Quebequès, i, de fet, tots els escriptors quebequesos, sentim una particular proximitat amb Catalunya, ja que la nostra gent i la seva han estat vivint i escrivint en una llengua minoritària, però que abraça una àmplia cultura.

La literatura infantil sueca (de 1591 a 1990, aproximadament)
Elena Martí Segarra

A Suècia, igual que a la resta d’Europa, la literatura infantil va sorgir a fi d’instruir i formar moralment els més joves. I com va passar també amb la literatura per a adults, el gènere infantil i juvenil va néixer intrínsecament lligat al món de la traducció. Així doncs, l’obra Een sköön och härligh jungfrw speghel, una traducció-adaptació que el mestre i director d’escola Lars Laelius va fer de l’original alemany de Conrad Porta Jungfrauen Spiegel (El mirall de les donzelles), que va aparèixer l’any 1591, es considera l’inici del gènere a Suècia.

Traços en el silenci
Jordi Mas López i Manel Ollé

El PEN Català ha dedicat el Dia Internacional de la Traducció de 2009 a parlar de la traducció del japonès i del xinès al català. L’influx de la poesia xinesa i japonesa en les nostres lletres ha donat lloc a un ventall molt gran de textos que van des de la traducció estricta fins a la versió lliure i la creació original. Aquest recital vol oferir un tast, necessàriament breu i arbitrari, d’aquesta producció tan rica.

Els invisibles de la literatura
Jordi Milian

El sector editorial cada vegada s'esforça més a fer visible la feina dels traductors. Diverses editorials, sobretot de petites i mitjanes, han decidit anar més enllà i ara inclouen una biografia del traductor a l’interior dels llibres.

Quatre apunts sobre les relacions entre la literatura romanesa i la catalana
Diana Mo?oc i Xavier Montoliu

Història recent d’un encontre cultural: quatre apunts en la cronologia de les relacions i traduccions entre la literatura romanesa i la catalana, i un esbós cap a una conclusió.

El Cercle de Viena: l’experiència d’editar traduccions de clàssics moderns
Isabel Monsó

Vam iniciar la col·lecció El Cercle de Viena el novembre del 2007, però ja feia anys que en parlàvem. Fins aleshores, Viena era una editorial dedicada principalment a la no-ficció que tractava un ventall temàtic molt ampli, des de la fotografia històrica fins als receptaris de cuina, però de mica en mica ens vam anar plantejant la possibilitat d’engegar una col·lecció dedicada a la traducció de narrativa del segle XX, un àmbit en el qual ens semblava que hi havia en aquell moment un buit sorprenent.

La Bucovina com a metàfora
Xavier Montoliu Pauli i Corina Tulbure

Fox Filip Brauner, Filip Brunea (1898–1977); Paul Antschel, Paul Celan (1920–1970); Ervin Appelfeld, Aharon Appelfeld (1932), i Norman Manea (1936) provenen tots d’una mateixa contrada, la Bucovina, una regió històrica que va quedar dividida després de la Segona Guerra Mundial i que és un mosaic paradigmàtic de llengües i cultures des de temps immemorials. A més, també comparteixen l’experiència de la persecució i de les deportacions a càrrec del nazisme i dels seus col·laboradors.

El fenomen escandinau
Carolina Moreno Tena

Diuen les llengües més benèvoles que Röda rummet (El saló vermell) d’August Strindberg és el Quixot de la literatura sueca. Salvant totes les distàncies (i n’hi ha) i evitant qualsevol posicionament respecte aquesta afirmació, el que sí es pot constatar des de dins de la història literària de Suècia és que quan es va publicar, l’any 1879, aquesta novel·la va suposar un punt d’inflexió en la tradició literària pròpia i un dels trets de sortida de l’anomenat Esclat Modern del Nord.

«Dóna gust estar amb ells»
Josep Maria Muñoz

El meu relat comença l’any 1949, quan l’historiador Jaume Vicens Vives, poc després d’haver retornat a la Universitat de Barcelona —de la qual havia estat apartat deu anys abans per la repressió del nou règim franquista—, fa un viatge a Itàlia, el primer que fa a l’estranger després del 1936. Vicens acompanya el seu mestre, Antonio de la Torre, a fer recerca als arxius italians sobre les relacions hispanoitalianes al segle XV, però com que és un historiador que viatja amb els ulls ben oberts, torna amb alguna cosa més que els papers d’arxiu.

Utopies desxifrades, utopies traduïdes
José E. Muratti Toro, Mireia Calafell, Ramon Farrés, Marta Pera i Simona Škrabec

La poesia, potser ara més que mai, afronta una qüestió ineludible: ens cal sospesar de nou els somnis no acomplerts. El segle xx ha estat un segle de grans projectes, molts dels quals s’han convertit en veritables quimeres. Ara mateix ens sentim apel·lats a demanar-nos una vegada i una altra quins camins encara són vàlids per a cadascun de nosaltres com a individus i també per a les comunitats de les quals ens sentim part.

Translation of Barbaric Languages or the Demise of Literature
José Enrique Muratti Toro

The short story “The Knife with the Rosewood Handle” by Serbian author Danilo Kiš begins as follows: “The story that I am about to tell... was recorded by the hands of honorable people and reliable witnesses. However, to be true in the way its author dreams about, it would have to be told in Romanian, Hungarian, Ukrainian, or Yiddish; or, rather, in a mixture of these languages”.

Breu presentació historicosocial d’una llengua romànica: el català
Josep Murgades

El català és una llengua derivada del llatí parlada en l’actualitat per uns deu milions de persones; és a dir, amb una demografia comparable a la del neerlandès o a la de moltes llengües escandinaves. Aquesta població catalanòfona es distribueix territorialment, dins l’Estat espanyol, a través del Principat de Catalunya (amb capital a Barcelona), el País Valencià (amb capital a València) i les Illes Balears (amb capital a Palma de Mallorca); dins l’Estat francès, a través de la regió del Rosselló (amb capital a Perpinyà); i arreu del Principat d’Andorra, Estat sobirà que la té com a única llengua oficial.

La literatura japonesa a casa nostra: una invasió subtil?
Albert Nolla

Si fem una llista de les obres literàries japoneses traduïdes al català, podrem identificar clarament tres períodes en què les lletres nipones han entrat a casa nostra amb més o menys assiduïtat.

Pinzells d'orient: malentesos, fantasmes i records
Manel Ollé

Les cartes que vénen de lluny, amb segells de la Xina o del Japó, arriben esparses, sovint a destemps, amb el paper mullat, sense remitent i amb una lletra gairebé indesxifrable. Gairebé sempre arriben perquè, de fet, som nosaltres mateixos que ens les hem enviat des de casa, amb criteris de selecció no sempre orientats a un horitzó literari, marcats pel mimetisme editorial mercantilista i mandrós que només s’envia cartes amb les traduccions que han funcionat al món anglòfon o francòfon, o per la curiositat exòtica, el sentimentalisme de postal o el gust voyeur de contemplar biografies de patiment oriental.

Fundació Bernat Metge
Marcel Ortín

Instituïda l’any 1922 per a l’estudi i la divulgació dels autors de l’antiguitat, la Fundació Bernat Metge ha intervingut en els camps de l’edició i la traducció, i també, ocasionalment, en el de l’ensenyament (suplint els dèficits de la universitat amb la subvenció de càtedres de llatí i grec i de beques d’estudi a l’estranger per a la formació dels col·laboradors).

The Language Nest
Annika Pasanen

The Sámi are an indigenous people from the northern edge of Europe, where they inhabit areas within four countries: Norway, Sweden, Finland and Russia. There are nine Sámi languages. The speakers of the various Sámi languages can understand each other’s speech to some extent, but generally the languages are the less mutually intelligible the greater the geographical distance. The most widely spoken Sámi language is Northern Sami with some tens of thousands of speakers in Finland, Sweden and Norway. There are only a few speakers of the smallest Sámi languages left. All Sámi languages are endangered to different degrees, and the communities where these languages are spoken are making efforts towards revitalising and strengthening the languages. One of the most effective tools of revitalisation is the language nest activity, which has had a significant role in, for instance, the revitalisation of Inari Sámi, which is spoken in Finland.

Seminaris de traducció a Farrera de Pallars
Iolanda Pelegrí

La Institució de les Lletres Catalanes va iniciar els Seminaris de Traducció Poètica a Farrera de Pallars el novembre de 1998. Va ser una de les primeres activitats que va promoure Francesc Parcerisas que el maig del mateix any havia estat nomenat director de la ILC, i que, ben aviat, a l’estiu, ja havia començat a buscar el lloc i els poetes estrangers per celebrar el primer seminari de traducció poètica.

Introducció a la poesia catalana
Ramon Pla i Arxé

La Renaixença —el moviment d’afirmació de la personalitat independent de la cultura catalana que inicià la construcció de la literatura contemporània— s’inicià, com s’ha explicat tradicionalment, amb la publicació (1833) d’un poema: La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. La poesia fou considerada com el germen fundacional i, alhora, com la culminació d’una literatura, i com que, a més, aquesta modalitat literària tenia un procés de producció més àgil que el teatre o la novel·la, la poesia fou predominant durant la Renaixença.

La producció de narrativa en català
Ramon Pla i Arxé

La producció de narrativa en català durant els segles XIX i XX ha estat condicionada —i fomentada— per dos factors bàsics: la necessitat de tenir una llengua col·loquial amb dignitat literària —requisit tan imprescindible com difícil en una cultura sense normativa lingüística fins al 1913 i que no s’ensenyava a l’escola— i la convicció de la importància de la narrativa per incorporar al català el mercat majoritari dels lectors de novel·la.

Literatura, política i política literària: presències i absències xineses al català
Carles Prado-Fonts

Parlant de la traducció entre cultures, Naoki Sakai va afirmar quelcom que val la pena tenir sempre present: contràriament al que es pugui pensar, la traducció no apropa llengües i cultures, sinó que les separa. No es tracta d’una frase políticament correcta, sens dubte. Però respon a una lògica irrefutable. Gràcies a la traducció ens apropem a l’Altre, ens endinsem en la seva cultura, ens encuriosim per la seva gent, per la seva història, pels seus costums. Però ho fem, justament, perquè ens sabem diferents. Dues persones que ja s’entenen no necessiten traducció. La traducció neix a partir de la percepció de la diferència. I, en aquest sentit, la reforça.

El català i els Països Catalans
Hans-Ingo Radatz

El català és una llengua romànica occidental que fa frontera amb l’occità, l’aragonès i el castellà. Mentre que a l’edat mitjana encara presentava tantes semblances amb la seva llengua germana d’Occitània que al principi la romanística el considerava un dialecte de l’occità, al llarg dels segles s’ha apropat més al vocabulari, la morfologia i la sintaxi del castellà, però sense arribar a perdre tots els trets gal·loromànics.

Una editorial per als lectors
Jordi Raventós

Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.

La varietat i multiplicitat de la literatura índia
Sameer Rawal

La literatura índia és, i ha estat, tan diversa com ho és pròpiament l’Índia. A l’Índia d’avui dia hi conviuen unes quatre-centes llengües i gairebé mil dialectes, així, doncs, és fàcil d’imaginar la varietat i multiplicitat de la literatura índia.

L’ensenyament del català al Regne Unit
Katherine Reynolds

L’ensenyament del català al Regne Unit va començar a la Universitat de Liverpool, sota l’impuls d’Edgar Allison Peers (1891-1952), on quasi un segle més tard jo vaig formar part d’una xarxa estesa per arreu del món de més de 6.000 alumnes que estudien català com a llengua estrangera.

Boris Pahor i Montserrat Roig
Patrizio Rigobon

Boris Pahor és un dels grans escriptors del segle XX, no tan sols de la literatura eslovena, sinó també de l’europea en general. Boris Pahor ha posat al centre dels seus escrits la llengua eslovena no només com a instrument expressiu, sinó també com a objecte de reflexió cultural i política. La llengua i la literatura catalana presenta en el seu turbulent recorregut històric i polític moltes afinitats amb l’eslovena.

La literatura francesa ha interessat sempre el públic català
Ricard Ripoll

Com és evident, la literatura francesa ha interessat sempre el públic català i, any rere any, apareixen traduccions de tots els gèneres literaris del francès, tot i que ens podria sobtar la poca presència, en els darrers anys, de versions poètiques. És evident que les polítiques comercials de les editorials no ajuden a conèixer noves propostes, si no és a partir de l’obcecació del traductor que, cada cop, es veu més limitada per la necessitat de vendre i d’oferir uns productes a l’abast de la majoria.

Traficant amb idees entre França i Catalunya
Ricard Ripoll

Les traduccions en català de la literatura francesa han estat sempre d’una notable qualitat. En primer lloc, perquè acostumen a ser versions de grans escriptors que coneixien força bé la llengua francesa i que havien viscut a França o havien tingut amb la cultura gal·la una relació particular. Tot sovint es traduïa no tant per oferir al públic un producte que aquest ja podia entendre i conèixer en l’original sinó més aviat com a exercici d’amistat entre escriptors, com a reconeixement d’una simpatia o d’una defensa dels valors que l’autor representava.

Goodbye Barcelona, goodbye traductor
Eva Rosell

Tot just fa un any que vaig visitar el Teatre del Raval per conèixer el projecte de Goodbye Barcelona. Dins d’aquell teatre petit i acollidor l’Empar López, la directora del teatre, em va explicar que el musical li havia agradat tant que calia representar-lo a Barcelona fos com fos. Els ulls se li il·luminaven mentre m’explicava com l’obra l’havia commogut, i sembla que aquella il·lusió se’ns va contagiar a tots els que vam participar en l’aventura de Goodbye Barcelona.

Invisibilitat
Eva Sableva

Tafanejo pels prestatges d’una llibreria barcelonina. M’endinso entre les fileres de llibres i m’aturo davant de la lleixa reservada a la «narrativa eslava». No hi busco res, simplement exploro la curiosa barreja de clàssics russos o polonesos i de postmodernistes, premis Nobel i dissidents serbis, croats o txecs. Un desori... Somiejo. Quins autors búlgars m’agradaria trobar al costat de Milorad Pavi? o Bohumil Hrabal? Per on començaria a omplir el buit?

Literatura, mercat i canvis tecnològics
Vicent Salvador

Certament, això que en diuen Literatura és una cosa ben difícil de definir. Producte de la cultura humana, o més exactament de les cultures dels humans, és un fenomen social molt sensible al context. Umberto Eco va encunyar fa anys una frase lapidària que il·lustra aquesta idea: «La literatura no és, sinó que esdevé».

Literatura russa en català
Ricard San Vicente

Una breu ullada a les traduccions literàries del rus en català des dels anys seixanta fins avui produeix una impressió decebedora. En els primers anys, quan Espanya ingressa en una relativa normalitat econòmica però en vida encara del dictador, les publicacions, moltes vegades reedicions, no superen l’un o els dos llibres a l’any, ben pocs dels quals són d’escriptors contemporanis.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra

L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:

Addenda: parlem amb Albert Rossich i Jordi Cornellà
Sara Serrano Valenzuela

Entrevista a Carles Torner
Sara Serrano Valenzuela

«Per l'absència d'estructures d'Estat i pel fet que el sistema espanyol d'ambaixades fa invisible Catalunya, el PEN Internacional ha estat un espai privilegiat per promoure la literatura catalana i ens ha donat una xarxa internacional de contactes excepcional per mitjà de la qual tenim una relació directa amb escriptors de tot el món, que ens reconeixen com a catalans. Som igualment ambaixadors de la nostra cultura, però sense que ens calgui lluitar pel lloc que ens correspon, perquè el PEN ja ens va admetre des del començament.»

Plurilingüisme, literatura, actualitat
Sara Serrano Valenzuela

Albert Rossich i Jordi Cornellà han publicat El plurilingüisme en la literatura catalana. Retòrica, versemblança, diglòssia (Edicions Vitel·la, 2014). L’assaig es configura com una revolució dels estudis literaris tenint en compte que els autors hi han aplicat un nou criteri de selecció de textos —les obres de la literatura catalana multilingües— i, a més a més, s’han proposat revalorar una sèrie de composicions que han estat castigades i menyspreades al llarg del temps. Com és que aquesta opció literària ha estat «apartada» durant segles? Continuem tenint prejudicis davant d’aquesta mena de textos o ha canviat l’opinió que mereix la literatura plurilingüe?

Come una foca nel suo acquario
Ramon Sistac

A la vida, qui més qui menys, evoluciona amb el temps en la seua manera de pensar. Hi ha qui ho fa més ràpid, d’altres més a poc a poc, però tothom, en principi, evoluciona. Com en una bona escudella, les idees van fent xup-xup i, tot partint del mateix producte de base, amb el pas dels anys aquest es transforma, l’experiència ens fa modificar el nostre punt de vista i, en conseqüència, interpretem la realitat de manera sensiblement diferent.

Sobre els desconeguts coneguts
Simona Škrabec

«La truja que es menja les seves cries» és un dels set contes que Danilo Kiš va reunir sota el títol Una tomba per a Boris Davidovi?. Publicat el 1976, aquest llibre va ser un autèntic artefacte explosiu, una bomba de rellotgeria.

Menys d’una desena de llibres traduïts de l’eslovè
Simona Škrabec

En els últims vint anys els catalans han pogut conèixer menys d’una desena de llibres traduïts de l’eslovè. No sembla gaire, però agafant les coses pel cantó positiu aquests textos permeten presentar la literatura eslovena del segle XX d’una manera prou àmplia, començant pel poemari La barca d’or de Sre?ko Kosovel que Edicions del Mall va publicar l’any 1985.

Els clàssics medievals
Albert Soler

Entre els segles XIII i XV es genera en català una veritable tradició literària, rica, diversa i amb caràcter propi. El procés és similar al que es dóna en altres llengües i literatures europees medievals i presenta diversos moments rellevants.

Allò que es perd i es troba en la traducció
Marjan Strojan

La traducció és, en la seva definició més bàsica, la transferència del significat d’un idioma origen a un altre, tot mantenint el mateix significat en l’idioma resultant. En un altre nivell, es tracta també d’una transposició de la forma i l’estructura de l’original en les formes d’expressió de la llengua d’arribada.

A Case of Social Translation: Romani Literature in Slovenia
Marjan Strojan

When we speak of translation we take it for granted that what we speak of are various permutations performed between the languages in order to make them communicate with one another. But there are, within such inter-linguistic exchanges, a whole strata of other translational activities going on, the most important of which I would call a ‘social translation’ i.e. the passing of information from one group to another in order to make it meaningful to the receiver. One such form of translation is a transition between oral and literary practices which fundamentally changes the very nature of the oral act involved in it. Making an oral performative act into a text is a case of social translation.

La força de cada llengua
Carlota Subirós Bosch

Deu apunts sobre la traducció teatral, a partir de la lectura de La més forta, d’August Strindberg

Els viatges de la poesia
Denis Thouard

Aquest viatge passa per llengües diferents perquè ressonin totes, com en un concert. Diverses són les llengües que es parlen al món, i al centre del món hi ha la poesia.

Els noms de la poesia
Denis Thouard

«Els viatges de la poesia» ens han dut a parlar de Paul Celan com a traductor i de pensar en ell com un poeta traduït. És sabut que Celan havia escrit els seus primers poemes en romanès i també que havia traduït poetes romanesos com Gellu Naum i Virgil Teodorescu. Evidentment també traduïa constantment de la seva poesia estant. Els seus poemes han de ser vistos com el lloc de confrontació amb tota una tradició lírica.

Les noves tecnologies en relació amb el tibetà
Lobsang Chokta Trotsik

El tibetà és una llengua única i rica, amb uns antecedents històrics propis i amb una llarga trajectòria. És una llengua completament diferent del xinès i d’altres llengües. Segons els investigadors, és la llengua materna de catorze milions de persones, la majoria provinents de les regions de l’Himàlaia, incloent-hi els tibetans.

Les noves tecnologies i la creativitat literària. Una nova esperança o el desastre?
Tsutomu Ide

El 1991, quan va aparèixer el primer navegador per a PC anomenat Mosaic, vam quedar impressionats de la facilitat de manipulació dels fitxers a la xarxa. Va ser en aquella època quan els correus electrònics van començar a substituir moltes trucades telefòniques.

Literatures de llengua anglesa en català
Dolors Udina

A l’acte I, escena 3, de Ricard II, el duc de Norfolk és desterrat d’Anglaterra i enviat a l’exili «per no tornar mai més». Quan sent pronunciar aquesta rigorosa sentència, no pensa, primer de tot, en la família ni en els amics, sinó en la llengua anglesa, l’única llengua que ha parlat en els quaranta anys de la seva vida. Deixar Anglaterra, l’any 1595, era abandonar l’anglès. Norfolk s’imagina anant a un món on el seu discurs serà inintel·ligible, i aquest és el primer dolor que l’afligeix, i el més agut. Diu:

Traduir Ibáñez
Tina Vallès

Fa gairebé tres anys que tradueixo les historietes de Francisco Ibáñez al català i segueixo pensant el mateix que el primer dia: que no s’haurien de traduir. Ho dic com a lectora. Però com a traductora afegiré que els seus diàlegs són un caramel per a algú que, com jo, es guanya la vida traduint de l’espanyol al català.

De «Tolstoievski» als nostres dies
Helena Vidal

En aquesta breu intervenció voldria mostrar la corba d’evolució de les traduccions del rus al català, des que començaren tímidament a cavall dels segles XIX i XX fins ara; corba que no coincideix amb la del coneixement de la literatura russa a Catalunya, que és una qüestió més complexa, però que és indicadora d’un cert estat de coses.

Llengua pròpia, llengua bífida?
Salem Zenia

Permeteu-me començar la meva intervenció amb una anècdota popular. Per comprovar si havia après les lliçons que li donava, el pare va enviar el seu fill al mercat amb l’encàrrec que comprés allò que ell considerés el més valuós o el més dolç. El fill va tornar del mercat amb una llengua de vaca. «Bé, fill meu —va dir el pare—, creus que la llengua és la cosa més dolça i la més valuosa?» «Sí, pare!» —va respondre el fill.

Traduir de o cap a la llengua amazic
Salem Zenia

En realitat, encara que la nostra llengua, l’amazic, sigui fonamentalment oral, la traducció cap a aquest idioma ja fa temps que existeix. Algunes de la fonts històriques situen a l’Àfrica del Nord les primeres manifestacions de manuscrits en amazic, en el segle IX de la nostra era, els quals tractaven essencialment dels fonaments de l’islam. Eren adaptacions d’obres, importants en aquell moment, com ara el Mukhtar de Khlil, un compendi de dret malaquita molt conegut, o també el famós poema d’Al-Busri «Al burda» que actualment encara s’utilitza en algunes circumstàncies com a cant fúnebre.

Isabel Banal: Llapis trobats, sèrie iniciada el 1999.

Cercador d’articles
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: